admin, autor en Blog Catedral de Mallorca Visita el Blog y conoce las diferentes áreas y los últimos proyectos de la Catedral de Mallorca. Mon, 09 Feb 2026 13:35:58 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=7.0 https://blog.catedraldemallorca.org/wp-content/uploads/2021/12/favicon.png admin, autor en Blog Catedral de Mallorca 32 32 Tira-li floretes https://blog.catedraldemallorca.org/ca/opinio/joan-bauza-ca/tira-li-floretes/ Sun, 10 May 2026 07:00:13 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9324 Més que tirar-li cossetes, floretes li han tirat, i aquí hi ha flors i autors.

La entrada Tira-li floretes se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Més que tirar-li cossetes, floretes li han tirat, i aquí hi ha flors i autors. «Una gran flor en el jardí de la humanitat» de Santiago Rusiñol. «Un enorme reliquiari d’or vell» de Lluís Codet. «Tità de corpulència pètria» de Pere Antoni Matheu. «Caprici de pedra» de Baltasar Coll .«Orgue de pedra» de Pierre Lavedan. «Un avió de pedra» de Jorge Luis Borges. «Sublim conjunció de pedra i vol» de Manuel R. Fernández Panero. «L’arca santa més imponent que pugui existir sobre la terra» de Santiago Russiñol. «Una gran nau almirall» de Gaspar Melchor de Jovellanos. «Catedral que canta el Tedèum» de Costa i Llobera. «Mai l’art gòtic no es manifestà més expressiu» de Gaston Vuillier. «El major espai amb la menor quantitat de pedra» de Miquel dels Sants Oliver. «La Seu geganta té portals harmoniosos plens d’ombra acollidora i olors solemnials» de Guillem Nadal. «Senyora de les aigües que s’ha adormit en so de Reina dins el bres de la murada» de Felip Guasp. «Nuesa i austeritat donen al temple majestat i grandesa que impressionen l’ànima, com arrancant-la de del terra i apropant-la al cel» d’Àngel Ruiz i Pablo. «Oberta a l’horitzó de la badia, l’ànim suspèn i extasia» de Joan Alcover. «S’ha de mirar la Seu com que es mira un joiell: per fora i per dins» (Lluís Ripoll). Malgrat que inacabada, així la veié Anselm Turmeda: «La Seu noble, excel·lent.»

La entrada Tira-li floretes se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Prenent mides https://blog.catedraldemallorca.org/ca/opinio/joan-bauza-ca/prenent-mides/ Fri, 10 Apr 2026 07:00:51 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9322 L‘anomenada Catedral de l’espai ocupa una àrea de 6.600 m2 amb un volum de 160.000 m3, publicacions distintes coincideixen en afirmar que podria donar acollida a 18.000 persones. Té 109,40 m de llargària (que és la suma dels 9,43 m de la capella de la Trinitat, els 24,45 m de la capella Reial i els […]

La entrada Prenent mides se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> L‘anomenada Catedral de l’espai ocupa una àrea de 6.600 m2 amb un volum de 160.000 m3, publicacions distintes coincideixen en afirmar que podria donar acollida a 18.000 persones. Té 109,40 m de llargària (que és la suma dels 9,43 m de la capella de la Trinitat, els 24,45 m de la capella Reial i els 75,52 m de la nau central). Té una amplària de 39,46 m (que és la suma de 19,40 de la nau central i de 10,03 de les naus laterals). Té una alçada de 43,74 m a la nau central (sols superada per la catedral de Milà de 45 m i la de Beauvais de 48 m) i 30,17 m a les dues naus laterals. L’alçada de les capelles laterals és de 16,28 m. L’alçada del campanar és de 52 m, superada en uns 10 m més per la de les torres centrals de la façana principal. Les 14 columnes, 7 a cada banda, de l’interior tenen una grossor que va des dels 1,49 m de les primeres començant des del presbiteri als 1,68 m de les següents (les de Salamanca tenen 2,28 m i la de Chartres 2,80 m), la distància entre elles és de 7,74 m. La rosassa major té un diàmetre d’11,31 m i, si se li afegeix la rosca motllurada que la tanca perimetralment, s’obté un diàmetre total d’11,85 m (superada pels 12,90 m de la catedral de París i pels 15 m de la d’Estrasburg).

La entrada Prenent mides se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> La dama paredada https://blog.catedraldemallorca.org/ca/opinio/joan-bauza-ca/la-dama-paredada/ Tue, 10 Mar 2026 08:00:49 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9320 La dama paredada és Elisabet Safortesa i Gual-Desmur que, vídua i desconhortada, demanà al Capítol la concessió d’un reduït racó incomunicat per passar en oració la resta dels dies que li quedaven per viure, i on morí, després de 13 anys, el 16 de novembre de 1589. La sol·licitud reiteradament formulada fou acceptada, segons que consta a les actes capitulars de 21 de març i 7 d’abril de 1576. La seva estança estigué a la façana marítima, al costat de la capella del Santíssim.

La entrada La dama paredada se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> La dama paredada és Elisabet Safortesa i Gual-Desmur que, vídua i desconhortada, demanà al Capítol la concessió d’un reduït racó incomunicat per passar en oració la resta dels dies que li quedaven per viure, i on morí, després de 13 anys, el 16 de novembre de 1589. La sol·licitud reiteradament formulada fou acceptada, segons que consta a les actes capitulars de 21 de març i 7 d’abril de 1576. La seva estança estigué a la façana marítima, al costat de la capella del Santíssim. Una vegada dedins, inclusa intra parietes, va manar tapar la porta per on havia entrat i que es deixàs sols una petita obertura per on se li administraria l’aliment diari imprescindible, i de part de l’interior del temple se li va obrir una finestreta que emprà a les hores de pregària. Elisabet fou companya íntima de santa Catalina Tomàs, a qui ensenyà les primeres lletres. L’emparedament de persones religioses amb alt sentit de la pietat penitencial fou molt conegut a l’Edat Mitjana en murs de catedrals i monestirs, una decisió extrema amb greus carències higièniques. En consten casos a Astorga, Jaén, València, Còrdova, i els que recullen, al segle XVI, les actes capitulars de la catedral de Conca. Víctor Hugo en descriu alguns altres casos a la novel·la Notre Dame de Paris, de 1831.

La entrada La dama paredada se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> La rosa més enorme que ha florit https://blog.catedraldemallorca.org/ca/opinio/joan-bauza-ca/la-rosa-mes-enorme-que-ha-florit/ Tue, 10 Feb 2026 08:00:12 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9318 La rosassa major, «ull del gòtic», o «O de la Seu», des del segle XIV va resistint molts atacs (tempesta el 1857, llamp el 1906, bomba el 1936), tot mantenint el qualificatiu de «joia arquitectònica» per tres motius

La entrada La rosa més enorme que ha florit se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> La rosassa major, «ull del gòtic», o «O de la Seu», des del segle XIV va resistint molts atacs (tempesta el 1857, llamp el 1906, bomba el 1936), tot mantenint el qualificatiu de «joia arquitectònica» per tres motius. El primer, les proporcions de la traça, recordem el vers del poema que Costa i Llobera dedica a la Seu «sots la rosa més enorme que ha florit l’art ogival». El segon, el ric simbolisme que conté: ella és, per una part, l’«stella matutina» de la lletania, l’estrella que a l’alba ja guaita, és la primera llum que, com Maria, anuncia el Sol de justícia que naixerà; i, per altra part, la rosassa és, per la seva forma circular, símbol de l’«unum versus» (uni-versitat), en la qual totes les parts es dirigeixen cap a l’U aglutinador, el centre del cercle, indicant que com més cada persona s’aproxima al Déu U més pròxim s’està fent de tots els homes. El tercer motiu, els jocs florals que a més de 30 m del sòl ofereix al que li dedica atenció encalmada, el més evident joc geomètric és l’estrella de sis puntes o estrella de David, i després anar sumant fins al nombre 1.115 les peces de vidre, i esbrinar la trama de nervis de 24 triangles (12 dels quals, equilàters), tot anotant els colors groc, vermell, blau, verd, i descobrir que les flors són grogues, però la central és vermella.

La entrada La rosa més enorme que ha florit se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Les pedreres que proveïen els maresos https://blog.catedraldemallorca.org/ca/opinio/les-pedreres-que-proveien-els-maresos/ Sat, 10 Jan 2026 08:30:22 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9293 D’on vingueren les pedres de la Seu? La Seu fou construïda amb marès, una pedra calcària composta principalment per restes del fons marí, i molt apte per a la construcció tant a causa de la facilitat de l’extracció com de l’aptitud per a la conservació. Aquest material fou extret de les pedreres de Galdent i […]

La entrada Les pedreres que proveïen els maresos se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> D’on vingueren les pedres de la Seu? La Seu fou construïda amb marès, una pedra calcària composta principalment per restes del fons marí, i molt apte per a la construcció tant a causa de la facilitat de l’extracció com de l’aptitud per a la conservació. Aquest material fou extret de les pedreres de Galdent i Puigderrós (Llucmajor), Cala sa Nau de Felanitx, Font Santa (Campos), Porreres, Santanyí, Coll d’en Rabassa, sa Teulera, Bellver, sa Vileta, Portopí, Son Puigdorfila (Palma) i, una de les més reconegudes pels illencs, la de Portals Vells. El material era transportat en carros unes vegades, altres vegades en embarcacions a rem o a vela en distintes tongades durant l’any. A més dels mestres de pedra hi havia els manobres, els quals s’encarregaven principalment de carregar i descarregar la pedra, com de pujar-la a la barca i després pujar-la al torn. També de marès és l’església de Santa Eulàlia i el castell de Bellver.

La entrada Les pedreres que proveïen els maresos se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Al mig hi ha buit, no virtut https://blog.catedraldemallorca.org/ca/opinio/al-mig-hi-ha-buit-no-virtut/ Wed, 10 Dec 2025 08:42:48 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9291 A un costat hi ha la comunicació de la vella política vehiculada als mitjans tradicionals, i que avui es caracteritza per: 1) l’atac immisericordiós a l’adversari; el qui no pensa igual és peça a abatre, i tant de temps dedicat a criticar l’altre impedeix dedicar-hi temps a l’autocrítica, 2) la sobreactuació de la burla; no […]

La entrada Al mig hi ha buit, no virtut se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> A un costat hi ha la comunicació de la vella política vehiculada als mitjans tradicionals, i que avui es caracteritza per: 1) l’atac immisericordiós a l’adversari; el qui no pensa igual és peça a abatre, i tant de temps dedicat a criticar l’altre impedeix dedicar-hi temps a l’autocrítica, 2) la sobreactuació de la burla; no sols s’ataca, sinó que s’humilia, i la voluntat d’humiliació descarta l’educació i el respecte.

A l’altre extrem, la nova política vehiculada per les noves xarxes socials, la que es caracteritza per: 1) la brevetat, i en aquesta brevetat no hi ha lloc per a més substància, i ja que la substància és poca cal condimentar-la amb sal i acudit, 2) l’efímer, res dura ni deu durar més enllà del que dura un bufada; tot whatsapp crida ser reemplaçat ràpidament per un altre, no hi ha lloc per a matisos. I tu, ni segueixes els vells polítics perquè en les seves declaracions llargues amb ideologia no t’han aportat res, ni segueixes els joves polítics perquè en les seves declaracions breus tampoc no t’han aportat res.

I en el mig de les dues polítiques -la vella i la nova- trobes buit, no virtut.

La entrada Al mig hi ha buit, no virtut se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Vam ser https://blog.catedraldemallorca.org/ca/uncategorized-ca/vam-ser/ Mon, 10 Nov 2025 08:41:59 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9289 Vam ser la primera generació d’avis que vam haver d’aprendre dels nets: “Toniet, com se baixa l’app del mòbil?”. A l’edat en què el vell savi tocava dir “t’ho explic”, els nets ens diuen “és que no t’assabentes, analfabet”. De nins vam aprendre de la nostra gent gran, i quan nosaltres ens vam convertir en […]

La entrada Vam ser se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Vam ser la primera generació d’avis que vam haver d’aprendre dels nets: “Toniet, com se baixa l’app del mòbil?”. A l’edat en què el vell savi tocava dir “t’ho explic”, els nets ens diuen “és que no t’assabentes, analfabet”.

De nins vam aprendre de la nostra gent gran, i quan nosaltres ens vam convertir en tals, ens van canviar les regles del joc. Vam ser educats pels nostres pares, que ens van dedicar temps i afecte. I quan va tocar als nostres fills educar els seus, som nosaltres, els padrins, els qui més temps dedicam a les criatures. Vam ser la generació que no vam veure morir els padrins a casa. I ja aviat vam saber que els descendents renunciaran ràpidament al nostre cadàver i fins i tot és possible que, per obviar impostos, optin per renunciar a l’herència. Vam ser creients i, sense saber exactament com, els nostres nets constitueixen la primera generació nascuda agnòstica a la llar dels pares.

A la família encara tenim en comú les sangs, però ja no els horitzons. L’agost del 1965 vam aprendre entusiasmats la cançó Yesterday de l’àlbum Help. No sabíem que, seixanta anys després, aquest títol constituiria la nostra definició més exacta: som el pur “vam ser” d’un “ahir”.

La entrada Vam ser se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Falses identificacions https://blog.catedraldemallorca.org/ca/opinio/falses-identificacions/ Fri, 10 Oct 2025 07:40:34 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9287 Mai he oblidat el meu vell professor de filosofia a l’hora de pronunciar la seva gran sentència: “Saber és saber distingir”. Una de les tasques avui més urgents de l’educador de fills o alumnes és la de denunciar una sèrie d’identificacions que, amb tanta abundància de consens com manca de rigor, van configurant la cultura […]

La entrada Falses identificacions se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Mai he oblidat el meu vell professor de filosofia a l’hora de pronunciar la seva gran sentència: “Saber és saber distingir”. Una de les tasques avui més urgents de l’educador de fills o alumnes és la de denunciar una sèrie d’identificacions que, amb tanta abundància de consens com manca de rigor, van configurant la cultura estàndard.

Aporto vuit punts. Un, identificar rapidesa amb eficàcia; doncs no, una masticació ràpida no és identificable amb un menjar salutífer. Dos, identificar còmode amb útil; doncs no, és més còmoda la gresca que la tasca, però no de més profit. Tres, identificar “passar-ho bé” amb “ser feliç”: doncs no, la felicitat no passa tan veloç. Quatre, identificar “ara sé” amb “demà em servirà” en comptes d’identificar “he après a aprendre” amb “em servirà en el futur”. Cinc, identificar “viure amb més” amb “viure bé” ja que no és el mateix tinença que gaudi. Sis, identificar ser bo amb ser ximple; doncs no, el bo pot no ser guerrer, però no és cec ni submís. Set, identificar barat amb econòmic; doncs, no, per experiència. Vuit, identificar valentia amb no tenir por; doncs no, valent és qui fa el que ha de fer malgrat la por.

 

La entrada Falses identificacions se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Parla’m del cel https://blog.catedraldemallorca.org/ca/uncategorized-ca/parlam-del-cel/ Wed, 10 Sep 2025 07:38:53 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9284 Va requerir la meva presència. Hi vaig anar prest, va ser a les cinc de la tarda. La vaig trobar, a Establiments, físicament fatal, psíquicament assossegada. Amparo era el seu nom. Per què la meva visita era urgent? Es complia el termini que li havia dictaminat el metge que atenia el càncer. “Parla’m del cel” […]

La entrada Parla’m del cel se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Va requerir la meva presència. Hi vaig anar prest, va ser a les cinc de la tarda. La vaig trobar, a Establiments, físicament fatal, psíquicament assossegada. Amparo era el seu nom. Per què la meva visita era urgent? Es complia el termini que li havia dictaminat el metge que atenia el càncer.

“Parla’m del cel” van ser les seves primeres paraules. Va resistir bé l’hora que va durar la visita, i en el transcurs va tornar a sol·licitar-me el mateix amb les mateixes paraules, “parla’m del cel”. Em va sorprendre la insistència. Al gener, la conversa havia versat sobre un altre tema, ella em va parlar molt del patiment, de la malaltia, dels temors. Dos dies després de la defunció, li captivava més el seu futur que el seu present, com si estigués més interessada en allò que l’esperava que en allò que li succeïa. Vaig anotar com queda subratllat un somriure en una cara que anuncia la seva mort.

Parlem de cel! Tornant a casa, vaig recordar el desig formulat per Goethe abans de morir: “Llum, més llum”. Propers queden cel i llum. Vaig intuir que no distaven gaire entre ells els desitjos del famós escriptor i de la religiosa treballadora al poblat de Son Banya i a terres de missió.

La entrada Parla’m del cel se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> La música i la icona https://blog.catedraldemallorca.org/ca/opinio/la-musica-i-la-icona/ Sun, 10 Aug 2025 07:37:27 +0000 https://blog.catedraldemallorca.org/?p=9282 Al segle XIX, Walter Pater va afirmar que totes les arts aspiraven a arribar a la condició de la música. A començaments del segle IX, un monjo anomenat Nicèfor parlava de l’efecte de la música, la més inefable i potser la més directa de les arts, intentant així comparar l’efecte de les millors imatges sagrades […]

La entrada La música i la icona se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]> Al segle XIX, Walter Pater va afirmar que totes les arts aspiraven a arribar a la condició de la música. A començaments del segle IX, un monjo anomenat Nicèfor parlava de l’efecte de la música, la més inefable i potser la més directa de les arts, intentant així comparar l’efecte de les millors imatges sagrades amb l’efecte de la música.

No m’és aliena aquesta intuïció, la gran proximitat entre la música i qualsevol de les altres grans belleses produïdes per l’humà. Potser roba igual la meva emoció l’audició d’una música exquisida que la contemplació d’una pintura sublim. Per posar un exemple, igual escolt Mozart que contempl Rublev, tant val Amadeus Mozart, com Andrei Rublev. Potser valor la música de l’austríac tant com valor la icona del rus. I si hagués de concretar més, diria que don igualtat estètica a la Missa de la coronació del músic que a l’Icona de la trinitat del pintor.

Deu ser que no s’ha concedit a les belleses la facultat de competir entre si, sinó la de complementar-se. Hi ha alguna cosa superior a la icona? Només la mística. Hi ha res superior a la música? Només el silenci.

La entrada La música i la icona se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

]]>