Una, la que confon tradició i immobilisme. Referit a institucions i fins i tot a civilitzacions no es pot mantenir la tesi que el tradicional és no moure’s ja que la seva tradició és canviar, i si no haguessin canviat estarien mortes. Les civilitzacions, segons Arnold Toynbee, només duren mentre són capaces d’adaptar-se als nous reptes.
Dos, la que confon humilitat amb conformitat. La conformitat de l’amén “al que vostè digui” no és sempre sinònim de bondat perquè pot ser-ho de desinterès o de por; l’autèntica fidelitat al superior no implica l’adulació, en canvi exigeix altes dosis de creativitat.
Tres, la que confon ortodòxia i fonamentalisme. El fonamentalisme fa ús freqüent a l’insult; l’ortodox està obligat, per la seva cultura, a no enjudiciar lleugerament a ningú i molt menys a condemnar-lo a priori i, per la seva fe, a tenir per germà a qui ni és ni pensa ni creu com ell.
La veritat sempre és comunicativa i seriosa, però mai és proselitista ni fanàtica.
- No hem de consentir a apropiacions indegudes,
- no deixem que passi l’immobilista per tradicional,
- ni el conformista per humil,
- ni el fonamentalista per ortodox.
