OPINIÓ

Assajant la mort

05/07/2021 | 0 comments

Es pot assajar la pròpia mort? A mi em sembla haver-la assajat, almenys, en tres circumstàncies diverses.

Una, quan se’m va morir una persona especialment estimada; quan alguna cosa de tu es mor amb la mort d’un altre, quan una porció del teu jo se’t va perquè el teu gran amic se t’ha anat, aquesta porció de tu et brinda l’assaig de la teva mort sencera.

Una altra, quan he hagut de deixar un projecte il·lusionant que ja es trobava bastant avançat, a causa d’una limitació corporal sobrevinguda, he sentit des de molt endins com podria ser la limitació absoluta de la mort.

Una altra, quan el teu mòbil se t’omple de publicitat no sol·licitada, que promou tots els encants del mercat i cap d’ells et ve de gust, vas notant que un altre món és el que regeix i el teu va ingressant en pal·liatius.

Li deixarà a un noquejat el pes de la seva mort? Els antics van parlar de l’existència de pesos alats – pondus in altum -, pesos que no cauen i aixafen, pesos que volen i ascendeixen.

La gran qüestió no és la de morir, és la del que li segueix, si caiguda o si vol, si res o si plenitud.

Potser també t’interessa…

Clerici*

Clerici*

Consulta el recull i descripció bibliogràfica de clergues de Mallorca d’entre 1600 fins al segle XIX. Aquesta tasca ha estat elaborada per Mn. Pere Fiol i Tornila, qui ha redactat cada una de les entrades (més de 5.000) basant-se en el Llibre de prebendats i beneficiats morts de l’ACM (VAR-15577), així com també en les ordenacions fetes a partir del bisbe Bernat Nadal i Crespí (1795), fins a arribar a les que ja apareixen al Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca, fundat pel bisbe Miquel Salvà i Munar (1861).

Veure més