OPINIÓ

La Divina Comèdia i la Seu de Mallorca

19/08/2022 | 0 comments

Cap a l’any 1318, Dant a Itàlia escriu versos i més versos a La Divina Comèdia, i els mestres picapedrers del Regne de Mallorca aixequen maresos i més maresos a la catedral. La coincidència entre la concepció de la Divina Comèdia i de la Seu no sol és temporal, són moltes més les que es troben entre la literatura florentina dantiana i l’arquitectura sacre del gòtic mallorquí. Tres són les parts de l’obra de Dant: infern, purgatori i paradís, i tres són els protagonistes: Beatriu, Virgili i Dant mateix. També tres són les parts de l’obra catedralícia: les naus són tres, i tres per tres són les columnes que sostenen l’altar major. Tipus de correspondències com aquest serien purament formals. Però a “El Paradís” – part tercera del poema – s’hi troben correspondències més estructurals, i aquesta és la més substantiva: la tríade conceptual “llum-moviment-amor” formata igual el disc dur de la Divina Comèdia que el de la Seu de Mallorca. La funció del sol al Paradís és la funció de la rosassa major a la Seu. Tant com fascina la bellesa toscana de Beatriu, fascina la bellesa gòtica de la catedral nostra. Aconsell l’experiència: llegir El Paradís de Dant davant o dintre la Seu i paladejar consonàncies. La proposta queda formulada, l’emoció queda assegurada.

Potser també t’interessa…

La dignitat de la tristesa

La dignitat de la tristesa

Igual que hi ha alegries patològiques com la del gandul i alegries sanes com les dels pares que esperen amb il·lusió el naixement del fill, així hi ha tristeses. Dignes em semblen a mi les tristeses provinents de la injustícia, la...

Veure més
Clerici*

Clerici*

Consulta el recull i descripció bibliogràfica de clergues de Mallorca d’entre 1600 fins al segle XIX. Aquesta tasca ha estat elaborada per Mn. Pere Fiol i Tornila, qui ha redactat cada una de les entrades (més de 5.000) basant-se en el Llibre de prebendats i beneficiats morts de l’ACM (VAR-15577), així com també en les ordenacions fetes a partir del bisbe Bernat Nadal i Crespí (1795), fins a arribar a les que ja apareixen al Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca, fundat pel bisbe Miquel Salvà i Munar (1861).

Veure més