OPINIÓ

Transcendència Disminuïda

29/12/2021 | 0 comments

La transcendència sempre és gran perquè si no ho fos no tindria aquest nom.

L’home té el poder de l’extralimitació, de no limitar-se als seus límits, sempre en moviment a un més ser que esdevé finalment millor ser. La transcendència va aspirar durant segles a arribar molt alt, tenia vocació d’arribar a Déu.

Th. Luckmann parla de propostes culturals que, en occident, rebaixen ara bastant l’abast, parla de

la “petita transcendència” que sacralitza el propi jo,
i la “transcendència intermèdia” que sacralitza la pròpia nació.
Són les transcendències disminuïdes dels déus immanents.

 

Article 430 de la columna “Punt ètic” publicat en el diari Última Hora el dia 3 de octubre de 2019, dijous, pág. 32.

Potser també t’interessa…

De qui es parla, amb qui es parla

De qui es parla, amb qui es parla

Ben Gurion digué un dia a Martin Buber: "Professor Buber, ¿com és que vós creieu en Déu?". Buber respongué: "Si es tractava d'un Déu de qui podem parlar, jo tampoc no hi creuria; com que es tracta d'un Déu a qui podem parlar, hi crec"....

Veure més