OPINIÓ

Petita guia per la recerca de Déu

09/05/2022 | 0 comments

És cert que cadascun ha de trobar el camí de les seves grans metes: el camí que condueix a si mateix, el que condueix a l’altre, el que condueix a Déu. Bo i agradable és compartir les itineràncies. Respecte a la recerca de Déu, compartesc algunes experiències. Una, si el terreny de la meva recerca no em proporcionava l’aroma de la bellesa, he canviat de terreny; no m’ha resultat suficient fer olor de veritat ni fer olor de bondat, volia que la recerca mateixa fos bonica i fes olor de bellesa.

Una altra, no m’ha resultat en absolut satisfactori quan de Déu he pretès la seva justificació; mai m’ha donat per adorar les conclusions de sil·logismes, no vaig aconseguir adorar al “motor immòbil” aristotèlic i he continuat buscant a Déu per altres rutes, convençut que el misteri es mou per altres paràmetres.

I una altra, quan he intuït que Ell podia no estar massa lluny del meu abast, no he obert les mans per a agafar-lo, les he obert per a acollir-lo; tinc la impressió que Déu no es deixa agafar en el sentit de posseir o abastar; Déu, perquè sempre m’excedeix, sempre l’he concebut més confrontant amb sorpresa que amb logística, més sinònim de gratuïtat que de conquesta, més pròxim al do que al trofeu.

Potser també t’interessa…

De qui es parla, amb qui es parla

De qui es parla, amb qui es parla

Ben Gurion digué un dia a Martin Buber: "Professor Buber, ¿com és que vós creieu en Déu?". Buber respongué: "Si es tractava d'un Déu de qui podem parlar, jo tampoc no hi creuria; com que es tracta d'un Déu a qui podem parlar, hi crec"....

Veure més