{"id":6474,"date":"2022-07-07T14:44:48","date_gmt":"2022-07-07T12:44:48","guid":{"rendered":"https:\/\/blog.catedraldemallorca.org\/uncategorized-ca\/el-cinque-centenari-dels-ploms-eclesiastics-mallorquins\/"},"modified":"2022-07-08T08:20:56","modified_gmt":"2022-07-08T06:20:56","slug":"el-cinque-centenari-dels-ploms-eclesiastics-mallorquins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.catedraldemallorca.org\/ca\/patrimoni\/el-cinque-centenari-dels-ploms-eclesiastics-mallorquins\/","title":{"rendered":"El cinqu\u00e8 centenari dels ploms eclesi\u00e0stics mallorquins"},"content":{"rendered":"

Aquest mes de juliol de 2022 es compleixen 500 anys des que la Catedral de Mallorca introdu\u00ed una forma molt peculiar de remunerar els preveres que participaven en els oficis lit\u00fargics. El 5 de juliol de 1522, en el context de les Germanies, el Cap\u00edtol de la Seu mallorquina debat\u00e9 la dif\u00edcil situaci\u00f3 econ\u00f2mica que aquesta instituci\u00f3 travessava aquell any. La greu crisi social del moment dificultava, entre altres coses, el cobrament dels censos i dels llegats que finan\u00e7aven l\u2019activitat eclesi\u00e0stica i, conseq\u00fcentment, la remuneraci\u00f3 adequada dels preveres que participaven en l\u2019eucaristia. Aquests pagaments es feien seguint una mena de ritual, en el qual un religi\u00f3s, exercint del que es coneixia com a bosser<\/em>, recorria el cor del temple per posar en les mans de cada capell\u00e0 una o diverses monedes a mode d\u2019almoina, les quals havia agafat d\u2019una bossa de pell (d\u2019ac\u00ed, el nom del seu c\u00e0rrec).<\/p>\n

Com que la manca de recursos fins i tot afect\u00e0 aquestes petites distribucions, i despr\u00e9s d\u2019un debat, el 8 de juliol, el Cap\u00edtol prengu\u00e9 la decisi\u00f3 d\u2019introduir uns elements monetiformes que substitu\u00efssin les monedes menudes i que anomen\u00e0 \u00abploms o senyalls<\/em>\u00bb. D\u2019aquesta manera, no s\u2019havia de canviar el desenvolupament dels ritus eucar\u00edstics i, sobretot, es remuneraria als preveres amb un element tangible que, aix\u00f2 no obstant, no es podia emprar com a moneda fora de l\u2019\u00e0mbit catedralici, sin\u00f3 que s\u2019havia de bescanviar per doblers en efectiu al final de cada mes. En realitat, aquest sistema de pagament no representava una innovaci\u00f3 perqu\u00e8 ja era vigent al principat de Catalunya des del segle XIII, on s\u2019an\u00e0 implantant en \u00e8poques de crisi.<\/p>\n

La documentaci\u00f3 examinada \u00e9s parca en detalls i no descriu com eren aquells remots ploms primerencs. Aix\u00f2 no obstant, per diversos indicis estil\u00edstics i t\u00e8cnics i per la comparaci\u00f3 amb altres tipus de ploms posteriors, molt probablement eren unes peces de 16 mm de di\u00e0metre que mostren, a l\u2019anvers, una M g\u00f2tica coronada, s\u00edmbol de santa Maria, matrona de la catedral mallorquina, i al revers, el monograma IHS, referit a Jesucrist, encimbellat amb una lletra omega.<\/p>\n

L\u2019\u00fas d\u2019aquestes paramonedes<\/em>, que acabarien denominant-se, senzillament, ploms<\/em>, no nom\u00e9s no va ser una mesura temporal que s\u2019hauria d\u2019haver abolit en superar-se la crisi del moment, sin\u00f3 que s\u2019estengu\u00e9 a la pr\u00e0ctica totalitat de parr\u00f2quies mallorquines al llarg dels anys i no desaparegu\u00e9 fins al segle XIX o, en alguns casos, entrat el XX. En nombroses ocasions, es va recon\u00e8ixer com un mitj\u00e0 efectiu per controlar l\u2019assist\u00e8ncia dels preveres a les misses, per\u00f2 en realitat tamb\u00e9 serv\u00ed per a diferir els pagaments fins que la instituci\u00f3 religiosa (catedral o parr\u00f2quia) dispos\u00e0s de liquiditat suficient per fer front als bescanvis dels ploms per moneda.<\/p>\n

Nombroses vicissituds afectaren els ploms durant els m\u00e9s de tres segles d\u2019\u00fas: abolicions, reintroduccions, retirades per desgast o per falsificacions, canvis d\u2019una tipologia per una altra, conflictes entre preveres, prohibicions de ser emprats com a moneda fora de l\u2019\u00e0mbit eclesi\u00e0stic… Tamb\u00e9 s\u00f3n m\u00faltiples els vessants del seu estudi: els s\u00edmbols que mostren, els motlles amb qu\u00e8 es feren, la composici\u00f3 del metall, les catalogacions i les investigacions de qu\u00e8 foren objecte en el passat… Actualment, s\u2019est\u00e0 duent a terme un estudi sobre els ploms que s\u2019usaren a totes les parr\u00f2quies mallorquines que, d\u2019aqu\u00ed a pocs anys, acabar\u00e0 en una monografia que desvetllar\u00e0 molts dels seus secrets.<\/p>\n

\"\" \"\"<\/p>\n

Probable primer plom de la Catedral de Mallorca (1522). Font: llibre La moneda catalana local<\/em> (Miquel Crusafont, 1990).<\/p>\n

Jaume Boada Salom<\/p>\n

Investigador numism\u00e0tic i membre de la Societat Catalana d’Estudis Numism\u00e0tics (Institut d’Estudis Catalans)<\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/p>\n