Sant Gregori el Gran (540-604), monjo i Papa, el primer que empr\u00e0 el t\u00edtol de \u201cservus servorum Dei\u201d, del qual aquests dies (3 set.) hem celebrat la seva festa \u00e9s un referent hist\u00f2ric en el camp del que avui s\u2019anomena governan\u00e7a. Certament la seva proposta no neix del no-res; hi ha precedents insignes com s\u00f3n Cebri\u00e0, Ambr\u00f2s, Cris\u00f2stom, Jeroni i Benet (s\u00f3n els que esmenta Foucault, que \u00e9s el qui l\u2019ha elevat a la categoria de referent hist\u00f2ric).<\/p>\n
De la seva obra destaca l\u2019escrit Tractats morals sobre Job<\/em>, els Di\u00e0legs<\/em>, on conta la vida de diversos sants italians (digne de destacar \u00e9s el cap\u00edtol segon sobre S. Benet). Gran import\u00e0ncia hist\u00f2rica tingu\u00e9 tamb\u00e9 per la recopilaci\u00f3 dels cants lit\u00fargics, sobretot ant\u00edfones i himnes, que reben el nom de gregorians, com en general la m\u00fasica pr\u00f2pia d\u2019ells, anomenada gregoriana, que encara es canten a les esgl\u00e9sies cristianes.<\/p>\n Per\u00f2 avui volia destacar una altra obra, segurament la de m\u00e9s resson\u00e0ncia hist\u00f2rica fora del camp eclesial: La regla pastoral<\/em>, de manera que es pot dir que funda la teologia pastoral i el seu principi suprem: la salvaci\u00f3 de les \u00e0nimes. Per\u00f2 aquesta manera d\u2019entendre l\u2019acci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia, anomenada pastoral, representa fins i tot una fita hist\u00f2rica en la hist\u00f2ria pol\u00edtica, posada en relleu per Michel Foucault (1926-1984).<\/p>\n Dit de manera molt breu i que, per tant, necessitaria l\u2019afegit\u00f3 de complements i\u00a0 de matisos, es pot dir que \u201cla pastoral\u201d inaugura una nova manera de relacionar-se el pastor amb el seu ramat, que romp amb el model grec i rom\u00e0, que \u00e9s o tendeix a ser elitista, marginant la major part del poble. All\u00f2 que defineix el model del govern pastoral \u00e9s que el pastor t\u00e9 cura de la salvaci\u00f3 de la totalitat de la comunitat, per\u00f2 no d\u2019una forma general (que en termes actuals \u00e9s la que t\u00e9 cura de les xifres i de l\u2019estabilitat de les institucions), sin\u00f3 ocupant-se individualment de cada un, de manera que comunitat i individu adquireixen el mateix nivell d\u2019import\u00e0ncia, \u00e9s a dir, no hi ha supeditaci\u00f3 ni de l\u2019individu a la comunitat i d\u2019aquesta a aquell. La comunitat \u00e9s l\u2019humus o ambient en el qual l\u2019individu creix i l\u2019individu (i el seu conjunt) \u00e9s all\u00f2 que fa cr\u00e9ixer la comunitat. Afirma la dignitat inalienable de l\u2019individu sense a\u00efllar-lo del seu context constitutiu, que \u00e9s la comunitat. Aquesta harmonitzaci\u00f3 entre individu i comunitat \u00e9s certament una consecuci\u00f3 hist\u00f2rica, no f\u00e0cil d\u2019assolir i potser mai assolida del tot, per\u00f2 sempre digna i necess\u00e0ria de ser proposta com a meta.<\/p>\n 5.9.26<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sant Gregori el Gran (540-604), monjo i Papa, el primer que empr\u00e0 el t\u00edtol de \u201cservus servorum Dei\u201d, del qual aquests dies (3 set.) hem celebrat la seva festa \u00e9s un referent hist\u00f2ric en el camp del que avui s\u2019anomena governan\u00e7a. Certament la seva proposta no neix del no-res; hi ha precedents insignes com s\u00f3n Cebri\u00e0, Ambr\u00f2s, Cris\u00f2stom, Jeroni i Benet (s\u00f3n els que esmenta Foucault, que \u00e9s el qui l\u2019ha elevat a la categoria de referent hist\u00f2ric).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[22],"tags":[],"class_list":["post-9363","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized-ca"],"yoast_head":"\n