Imatge 1. Retall del goigs del Venerable. Font: publicat a nº 47 de la Col·lecció «La Sibil·la», gener de 1982.

Julià Fontirroig Gibert (Imatge 1) va néixer a Maria de la Salut l’any 1545. Fill de Jaume Fontirroig i Francesca Gibert, pagesos acomodats, estudià gramàtica i retòrica a l’Escola de Randa. S’instal·là a Ciutat i estudià arts i filosofia al Convent de Sant Domingo, on professà el 1571. Juntament amb el pare Antoni Creus i Ponç fundà l’any 1576 el Convent de Sant Vicens Ferrer, a Manacor, on ocupà el càrrec de Mestre de novicis fins el 1590, any en què tornà a Ciutat. Dedicà la seva vida als altres i, per les seves accions pietoses i misericordioses, fou anomenat «pare dels pobres». Va morir el 9 de setembre de 1613 a Ciutat de Mallorca a l’edat de 69 anys, i pel fet d’assolir fama de santedat, se’n va iniciar el procés de beatificació, però fou sobresegut anys més tard pel bisbe Juan de Santander. Durant aquest procés, però, fou declarat Venerable, i el 16 de desembre de 1690 s’obrí el seu sepulcre, reconeixent el cadàver i la seva incorruptivitat.

L’any 1837, en el context de les desamortitzacions practicades pels governs liberals, es sol·licità al Capítol de Canonges de la Catedral de Mallorca si es podien traslladar a l’interior de la Seu les restes i despulles dels frares i demés persones sepultades al Convent de Sant Domingo de Palma, pròxim a ser derruït (Imatge 2).  El Capítol acceptà de bon grat i, entre aquestes restes, es trobaven les del Venerable Fra Julià Font i Roig.

Així, les seves despulles foren traslladades a la Catedral essent dipositades, en primer lloc, a la capelleta de Santa Eulalieta dins la capella Reial (Imatge 3), concretament dins una escala tapiada com consta a les Actes Capitulars de 1898. Durant aquest any, i a petició de la senyora Francesca Verd i Reure, vídua de Pere Morell Font i Roig, descendent del venerable, s’inicià el procés de trasllat de les restes des de la capelleta cap a la capella de Nostra Senyora de la Corona. S’hi construiria un sepulcre al mur lateral que separa aquesta capella amb la de Sant Martí, sufragat per la Sra. Verd.

Imatge 2. Detall del Convent al plànol de Antoni Garau de 1644.

Imatge 3. Detall de la capella de Santa Eulalieta a la Capella Reial. Font: Catedral de Mallorca.

No obstant, durant les obres de construcció del sepulcre, es va trobar un portal arquitectònic rellevant i que es va creure necessari conservar. Per tant, amb el vistiplau de la família, del Bisbe i de Juan Burgues Zaforteza, patró de la capella del Sant Crist del Davallament, es va proposar la seva recol·locació dins aquest espai. Durant el transcurs de les obres del sepulcre, les restes del dominic romangueren de forma provisional a l’antiga capella de Sant Pere fins a l’any 1901, quan es va procedir al seu trasllat definitiu a la capella del Davallament, on descansa avui dia. Hem de remarcar que, junt a les restes del cos de fra Julià es trobaren, ja en 1837 al Convent dels Dominics, una urna amb cendres del Venerable. Aquesta segona urna també es diposità a la Seu en primera instància i després de ser dipositada a la Capella de Sant Pere i a la cripta de la Sala Capitular Barroca (Imatge 4), fou trasllada al Convent dels dominics de Manacor entre els anys 1974-1975.

Imatge 4. Portal de la Sala Capitular Barroca. Font: Catedral de Mallorca.

EL SEPULCRE NEOGÒTIC

Imatge 5. Sepultura de fra Julià Font i Roig a la capella del Davallament de Crist. Font: Catedral de Mallorca

El sepulcre neogòtic del Venerable Julià Font i Roig (Imatge 5), projectat pel pintor Faust Morell i Bellet i executat per Marc Llinàs en pedra de Santanyí, correspon a la tipologia d’arcosoli, amb un arc conopial doble.

El basament està format per una arqueria cega amb arcs trilobulats i amb la inscripció al damunt. Sobre el basament, s’ubica el sarcòfag suportat per mènsules amb àguiles que porten emblemes heràldics i amb la representació del difunt de cos sencer, col·locat de costat, vestit amb el típic hàbit dels dominics i amb les mans suportant el llibre de l’ordre i un rosari (Imatge 6). És una representació molt realista, ja que fra Julià apareix amb arrugues a la cara, mostrant l’impacte del pas del temps sobre el seu rostre (Imatge 7).

A més, està acompanyat per un ca als seus peus, com era habitual en les sepultures gòtiques.L’urna està coronada per una tapa troncopiramidal, en la qual es representa l’escena de l’ascens de l’ànima del difunt al cel, ajudat per dos àngels. La part superior conté dos escuts a cada costat i la imatge d’un àngel típicament gòtic, formant una línia diagonal amb el seu cos i portant una filactèria a les mans, sobre el cap del qual s’ubica un tabernacle.

Imatge 6. Detall de la túnica i rosari del sepulcre

Imatge 7. Detall del rostre de l’escultura del sepulcre. Font: Catedral de Mallorca.

INSCRIPCIÓ DEL SEPULCRE

HIC V. FR. IULANNUS FONT ET ROIG IN PACE QUIESCIT

MAGNUM FUIT ORDINIS PRAEDICATORUM DECUS

ORATIONI LITTERIS SACRO MINISTERIO TOTUS INCUMBENS

IEIUNIO CILICIO FREQUENS

OPTIMATUM MODERATOR PAUPERUM PATER

SANCTITATIS APICEM ADEPTUS

POPULO PLANGENTE

OBDORMIDIT IN DOMINO

DIE IX SEPTEMBRIS ANNO DOMINI MDCXIII

TANTI VIRI EXUUIIS COGNATIONE ET VENERATIONE CONIUNCTA

SUI SUORUMQUE NOMINE HOC ERIGIT MONUMENTUM ANNO MCM D(omi)NA FR(ancis)CA VERD VIDUA D(omi)NI PETRI MORELL FONT ET ROIG.

TRADUCCIÓ DE LA INSCRIPCIÓ

Aquí descansa el Venerable Fra Julià Font i Roig.

Notable entre l’Orde dels predicadors.

El seu sagrat ministeri i les seves oracions a tothom atragueren.

Assidu a la pràctica del dejú i el cilici.

Pare dels pobres, el guia dels millors.

Assolí el cim de la santedat.

Amb gran dol del poble.

S’adormi en el Senyor,

Dia 9 de setembre de l’any 1613.

En nom d’ell i dels seus,

Amint parentiu i reconeixement.

Erigi aquest monument l’any 1900, la senyora Francesc Verd, Viuda, i el senyor Pere Morell Font i Roig.

TAULA RODONA – 28 DE SETEMBRE DE 2023 – 18:30 H

Des de l’Ajuntament de Maria de la Salut i amb motiu de la declaració a la vila de l’any Fontirroig, s’ha fet arribar a la Catedral de Mallorca la intenció de reconèixer com a fill il·lustre del poble al dit frare dominic. Per a tal qüestió, el Capítol Catedral troba adient poder ajudar i participar en aquest procés per reconèixer al venerable i també com sistema per estudiar els diversos personatges il·lustres enterrats o soterrats històricament en el temple catedralici.

Per aquest motiu, parts dels tècnics del Departament de Cultura de la Catedral han fet una conferència al poble de Maria de la Salut el passat dia 28 de juliol al Casal de Cultura (Sr. Rafel Morro Aguilar – Cap d’Área de l’ Arxiu Capitular i Dr. Sebastián Escalas Sucari – Documentalista de l’Área de Patrimoni), en el marc d’unes jornades específiques sobre la família Font i Roig a Mallorca, tractant diversos aspectes històrics del venerable i la seva relació post-mortem amb la Seu, tenint en compte que les restes es troben a la Catedral (Imatge 8).

Imatge 8. Ponència a Maria de la Salut. Font: Catedral de Mallorca.

Amb el beneplàcit del Capítol Catedral i, sobretot, del canonge de Litúrgia i Música, Mn. Pere Oliver, i del canonge responsable del Departament de Cultura, Mn. Mateu Tous, es realitzarà una taula rodona a la Capella Reial de la Catedral el dia 28 de setembre de 2023 a les 18:30h (Imatge 9), amb una durada de una hora aproximadament. Els temes que es volen tractar en aquesta taula rodona estaran interconnectades amb els temes exposats anteriorment a Maria de la Salut per a la declaració de fra Julià Font i Roig com a fill il·lustre del poble i, sobretot, analitzar aspectes de la seva vida post-mortem i del món funerari de la institució. Així, les persones que integrarien aquesta taula rodona i el temes que es volen tractar són:

Imatge 9. Cartell de la taula rodona. Font: Catedral de Mallorca.

• Sr. Rafel Morro Aguilar (Cap de l’Arxiu Capitular)
  • La història dels trasllats de les restes de Fra Julià Font i Roig.
• Dr. Sebastián Escalas Sucari (Documentalista de l’Àrea de Patrimoni).
  • El sepulcre neogòtic de Fran Julià Font i Roig a la capella del Davallament.
• Sr. Alfredo Álvarez Arranz (Conservador- Restaurador de l’Àrea de Patrimoni).
  • Anàlisis sobre l’estat de conservació del sepulcre.
• Sra. Cristina Ortiz Moreno (Cap de l’Àrea de Gestió Cultural).
  • El món funerari a la Catedral de Mallorca.

La entrada FRA JULIÀ FONT I ROIG A LA SEU DE MALLORCA se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

Com que la manca de recursos fins i tot afectà aquestes petites distribucions, i després d’un debat, el 8 de juliol, el Capítol prengué la decisió d’introduir uns elements monetiformes que substituïssin les monedes menudes i que anomenà «ploms o senyalls». D’aquesta manera, no s’havia de canviar el desenvolupament dels ritus eucarístics i, sobretot, es remuneraria als preveres amb un element tangible que, això no obstant, no es podia emprar com a moneda fora de l’àmbit catedralici, sinó que s’havia de bescanviar per doblers en efectiu al final de cada mes. En realitat, aquest sistema de pagament no representava una innovació perquè ja era vigent al principat de Catalunya des del segle XIII, on s’anà implantant en èpoques de crisi.

La documentació examinada és parca en detalls i no descriu com eren aquells remots ploms primerencs. Això no obstant, per diversos indicis estilístics i tècnics i per la comparació amb altres tipus de ploms posteriors, molt probablement eren unes peces de 16 mm de diàmetre que mostren, a l’anvers, una M gòtica coronada, símbol de santa Maria, matrona de la catedral mallorquina, i al revers, el monograma IHS, referit a Jesucrist, encimbellat amb una lletra omega.

L’ús d’aquestes paramonedes, que acabarien denominant-se, senzillament, ploms, no només no va ser una mesura temporal que s’hauria d’haver abolit en superar-se la crisi del moment, sinó que s’estengué a la pràctica totalitat de parròquies mallorquines al llarg dels anys i no desaparegué fins al segle XIX o, en alguns casos, entrat el XX. En nombroses ocasions, es va reconèixer com un mitjà efectiu per controlar l’assistència dels preveres a les misses, però en realitat també serví per a diferir els pagaments fins que la institució religiosa (catedral o parròquia) disposàs de liquiditat suficient per fer front als bescanvis dels ploms per moneda.

Nombroses vicissituds afectaren els ploms durant els més de tres segles d’ús: abolicions, reintroduccions, retirades per desgast o per falsificacions, canvis d’una tipologia per una altra, conflictes entre preveres, prohibicions de ser emprats com a moneda fora de l’àmbit eclesiàstic… També són múltiples els vessants del seu estudi: els símbols que mostren, els motlles amb què es feren, la composició del metall, les catalogacions i les investigacions de què foren objecte en el passat… Actualment, s’està duent a terme un estudi sobre els ploms que s’usaren a totes les parròquies mallorquines que, d’aquí a pocs anys, acabarà en una monografia que desvetllarà molts dels seus secrets.

Probable primer plom de la Catedral de Mallorca (1522). Font: llibre La moneda catalana local (Miquel Crusafont, 1990).

Jaume Boada Salom

Investigador numismàtic i membre de la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics (Institut d’Estudis Catalans)

Per saber-ne més:

La entrada El cinquè centenari dels ploms eclesiàstics mallorquins se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.