CAOS I COSMOS

Segons els mites més antics que posseeix la humanitat, al principi era el caos: tot era un magma informe, moll, flonja, una massa invertebrada sense llum ni color. En un segon moment, es produí el cosmos. Passar del caos al cosmos, vol dir, passar del sense ordre ni concert a l’estructuració ordenada del món i de la bolla. A mi em sembla que aquesta operació “Caos-cosmos” no sols s’ha donat una vegada a la història del món, si no que es va donant cada vegada que s’hi produeix un canvi substancial de pensament, de cultura. Em fa a mi la impressió que ara ens toca viure un moment semblant als de l’inici de la història: tenim de tot, però sense ordre ni concert. Culturalment tenim de tot: tenim idees, tenim llibres, tenim informàtica, tenim tecnologia, tenim finances i bancs mundials, tenim viatges i relacions mútues. Tenim moltes coses, quasi bé totes, però no sabem com resoldre el trencaclosques. Ho sabem quasi bé tot, però no sabem sobre quin tipus d’home hem de formar els nostres fills. Qui és el qui sap com seran els sindicats passat demà, com seran els partits la propera dècada, com serà l’església catòlica i totes les altres esglésies d’aquí un parell d’anys, d’on vendran els nins l’any 2020, fins a quina edat viuran els qui avui naixeran. Ens trobam en un moment, a la vegada dramàtic i fascinant. Dramàtic perquè manejam causes sense saber els efectes d’elles. Fascinant, perquè donam a llum un món completament nou. Que ningú es limiti a ser espectador del part, que tots vulguem ésser-ne protagonistes.