De la seva obra destaca l’escrit Tractats morals sobre Job, els Diàlegs, on conta la vida de diversos sants italians (digne de destacar és el capítol segon sobre S. Benet). Gran importància històrica tingué també per la recopilació dels cants litúrgics, sobretot antífones i himnes, que reben el nom de gregorians, com en general la música pròpia d’ells, anomenada gregoriana, que encara es canten a les esglésies cristianes.

Però avui volia destacar una altra obra, segurament la de més ressonància històrica fora del camp eclesial: La regla pastoral, de manera que es pot dir que funda la teologia pastoral i el seu principi suprem: la salvació de les ànimes. Però aquesta manera d’entendre l’acció de l’Església, anomenada pastoral, representa fins i tot una fita històrica en la història política, posada en relleu per Michel Foucault (1926-1984).

Dit de manera molt breu i que, per tant, necessitaria l’afegitó de complements i  de matisos, es pot dir que “la pastoral” inaugura una nova manera de relacionar-se el pastor amb el seu ramat, que romp amb el model grec i romà, que és o tendeix a ser elitista, marginant la major part del poble. Allò que defineix el model del govern pastoral és que el pastor té cura de la salvació de la totalitat de la comunitat, però no d’una forma general (que en termes actuals és la que té cura de les xifres i de l’estabilitat de les institucions), sinó ocupant-se individualment de cada un, de manera que comunitat i individu adquireixen el mateix nivell d’importància, és a dir, no hi ha supeditació ni de l’individu a la comunitat i d’aquesta a aquell. La comunitat és l’humus o ambient en el qual l’individu creix i l’individu (i el seu conjunt) és allò que fa créixer la comunitat. Afirma la dignitat inalienable de l’individu sense aïllar-lo del seu context constitutiu, que és la comunitat. Aquesta harmonització entre individu i comunitat és certament una consecució històrica, no fàcil d’assolir i potser mai assolida del tot, però sempre digna i necessària de ser proposta com a meta.

5.9.26

La entrada La governança pastoral se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

De nins vam aprendre de la nostra gent gran, i quan nosaltres ens vam convertir en tals, ens van canviar les regles del joc. Vam ser educats pels nostres pares, que ens van dedicar temps i afecte. I quan va tocar als nostres fills educar els seus, som nosaltres, els padrins, els qui més temps dedicam a les criatures. Vam ser la generació que no vam veure morir els padrins a casa. I ja aviat vam saber que els descendents renunciaran ràpidament al nostre cadàver i fins i tot és possible que, per obviar impostos, optin per renunciar a l’herència. Vam ser creients i, sense saber exactament com, els nostres nets constitueixen la primera generació nascuda agnòstica a la llar dels pares.

A la família encara tenim en comú les sangs, però ja no els horitzons. L’agost del 1965 vam aprendre entusiasmats la cançó Yesterday de l’àlbum Help. No sabíem que, seixanta anys després, aquest títol constituiria la nostra definició més exacta: som el pur “vam ser” d’un “ahir”.

La entrada Vam ser se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

“Parla’m del cel” van ser les seves primeres paraules. Va resistir bé l’hora que va durar la visita, i en el transcurs va tornar a sol·licitar-me el mateix amb les mateixes paraules, “parla’m del cel”. Em va sorprendre la insistència. Al gener, la conversa havia versat sobre un altre tema, ella em va parlar molt del patiment, de la malaltia, dels temors. Dos dies després de la defunció, li captivava més el seu futur que el seu present, com si estigués més interessada en allò que l’esperava que en allò que li succeïa. Vaig anotar com queda subratllat un somriure en una cara que anuncia la seva mort.

Parlem de cel! Tornant a casa, vaig recordar el desig formulat per Goethe abans de morir: “Llum, més llum”. Propers queden cel i llum. Vaig intuir que no distaven gaire entre ells els desitjos del famós escriptor i de la religiosa treballadora al poblat de Son Banya i a terres de missió.

La entrada Parla’m del cel se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

Aquest curs ens han acompanyat més de 6.000 alumnes que han convertit la Catedral i el Museu en la seva aula d’aprenentatge per un dia. A més, més de 584 persones han participat a les visites guiades que hem organitzat. També s’ha continuat amb la formació de guies turístics i s’ha començat la feina amb Apropa Cultura per apropar la Catedral i el Museu a persones amb risc d’exclusió social o amb discapacitat. Hem acompanyat a més de 40 grups d’Apropa Cultura en la visita a la Catedral i/o el Museu i hi han assistit 772 persones aproximadament.

Moltes gràcies un any més per omplir de vida i emocions la Catedral i el Museu!

La entrada Un curs ple de vida se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.