Vam ser la primera generació d’avis que vam haver d’aprendre dels nets: “Toniet, com se baixa l’app del mòbil?”. A l’edat en què el vell savi tocava dir “t’ho explic”, els nets ens diuen “és que no t’assabentes, analfabet”.
De nins vam aprendre de la nostra gent gran, i quan nosaltres ens vam convertir en tals, ens van canviar les regles del joc. Vam ser educats pels nostres pares, que ens van dedicar temps i afecte. I quan va tocar als nostres fills educar els seus, som nosaltres, els padrins, els qui més temps dedicam a les criatures. Vam ser la generació que no vam veure morir els padrins a casa. I ja aviat vam saber que els descendents renunciaran ràpidament al nostre cadàver i fins i tot és possible que, per obviar impostos, optin per renunciar a l’herència. Vam ser creients i, sense saber exactament com, els nostres nets constitueixen la primera generació nascuda agnòstica a la llar dels pares.
A la família encara tenim en comú les sangs, però ja no els horitzons. L’agost del 1965 vam aprendre entusiasmats la cançó Yesterday de l’àlbum Help. No sabíem que, seixanta anys després, aquest títol constituiria la nostra definició més exacta: som el pur “vam ser” d’un “ahir”.
