Metàstasi és una paraula que prové de dos mots grecs que signifiquen desplaçament i enllà, al·ludint la malaltia d’una part del cos que es desplaça a una altra i s’estén fins a un punt que fa difícil destriar la part del cos que resta immune i la que està colpida.
¿És una encertada, malgrat que trista, metàfora del que culturalment ens passa ara mateix, quan molts trobam dificultat de saber quin concepte donar per irracional i quin donar per ponderat? És, culturalment, el pas del todo vale al todo a un euro i d’aquest al todo es relativo. Algú ho ha expressat d’aquesta altra manera, pas del buenismo al facilismo i d’aquest al cinismo. Així com la metàstasi carnal és un mesclat que dificulta la tasca del bisturí que no sap bé què donar per bo i què per dolent, la metàstasi conceptual és un barrejat que dificulta la tasca de l’anàlisi que no sap bé què donar per sensat i què per dement.
Fills del twitter, el lifting i el selfie, capturats pel zapping de la televisió, la wifi de l’ordinador i els megapixels del mòbil, vivim comunicant sense missatge, progressant sense destí, transgredint sense responsabilitat.