Blog Catedral de Mallorca

Els instruments de l’orquestra

admin — Thu, 10 Sep 2026 06:22:15 +0000

Li agrada la música a la Seu. En les seves tres grans manifestacions: la música cantada, la musica callada i la música orquestrada, val a dir, la coral, la del silenci, i la instrumental. El gran instrument de les esglésies cristianes és sens dubte l’orgue. A la Seu n’hi ha dos, i també dos harmòniums. Hi ha més instruments a l’orquestra catedralícia de Mallorca; si els cercau, els trobareu: trompetes al portal del Mirador, una de prou llarga al quadre de la Mare de Déu de Lluc de la capella de la Pietat, i a la mateixa capella un violí i un llaüt al quadre de la Mare de Déu del Pilar, xeremies a la clau de volta de la capella de la Pietat i a una polsera del cadirat de la capella Reial, guitarres a les claus de volta de la sala capitular gòtica i al retaule del Corpus Christi, a la capella Reial un tam-tam al vitrall dels màrtirs, flauta de canya al retaule de Sant Jeroni, flabiol i tamborino al retaule transparent gòtic, címbals a la capella de les relíquies de la sagristia. El rei David toca l’arpa al vitrall de la reina dels patriarques i profetes de la capella Reial, i santa Cecília toca l’orgue positiu al quadre de la santa a la capella de la Pietat. I més instruments: viola d’arc, viola de mà, flauta dolça, saltiri, orgue de coll, botzina, cornamusa…

La entrada Els instruments de l’orquestra se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

La governança pastoral

admin — Wed, 09 Sep 2026 11:27:37 +0000

Sant Gregori el Gran (540-604), monjo i Papa, el primer que emprà el títol de “servus servorum Dei”, del qual aquests dies (3 set.) hem celebrat la seva festa és un referent històric en el camp del que avui s’anomena governança. Certament la seva proposta no neix del no-res; hi ha precedents insignes com són Cebrià, Ambròs, Crisòstom, Jeroni i Benet (són els que esmenta Foucault, que és el qui l’ha elevat a la categoria de referent històric).

De la seva obra destaca l’escrit Tractats morals sobre Job, els Diàlegs, on conta la vida de diversos sants italians (digne de destacar és el capítol segon sobre S. Benet). Gran importància històrica tingué també per la recopilació dels cants litúrgics, sobretot antífones i himnes, que reben el nom de gregorians, com en general la música pròpia d’ells, anomenada gregoriana, que encara es canten a les esglésies cristianes.

Però avui volia destacar una altra obra, segurament la de més ressonància històrica fora del camp eclesial: La regla pastoral, de manera que es pot dir que funda la teologia pastoral i el seu principi suprem: la salvació de les ànimes. Però aquesta manera d’entendre l’acció de l’Església, anomenada pastoral, representa fins i tot una fita històrica en la història política, posada en relleu per Michel Foucault (1926-1984).

Dit de manera molt breu i que, per tant, necessitaria l’afegitó de complements i de matisos, es pot dir que “la pastoral” inaugura una nova manera de relacionar-se el pastor amb el seu ramat, que romp amb el model grec i romà, que és o tendeix a ser elitista, marginant la major part del poble. Allò que defineix el model del govern pastoral és que el pastor té cura de la salvació de la totalitat de la comunitat, però no d’una forma general (que en termes actuals és la que té cura de les xifres i de l’estabilitat de les institucions), sinó ocupant-se individualment de cada un, de manera que comunitat i individu adquireixen el mateix nivell d’importància, és a dir, no hi ha supeditació ni de l’individu a la comunitat i d’aquesta a aquell. La comunitat és l’humus o ambient en el qual l’individu creix i l’individu (i el seu conjunt) és allò que fa créixer la comunitat. Afirma la dignitat inalienable de l’individu sense aïllar-lo del seu context constitutiu, que és la comunitat. Aquesta harmonització entre individu i comunitat és certament una consecució històrica, no fàcil d’assolir i potser mai assolida del tot, però sempre digna i necessària de ser proposta com a meta.

5.9.26

La entrada La governança pastoral se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

La governança pastoral

admin — Wed, 09 Sep 2026 11:14:14 +0000

5.9.26

La entrada La governança pastoral se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

Catedral de l’Assumpció

admin — Mon, 10 Aug 2026 07:00:14 +0000

La Seu té, com tantes altres en el món catòlic, com a titular la Mare de Déu, a Maria verge estan dedicades les catedrals de París, Madrid (Almudena), Màlaga, Lleida, Burgos, també la catedral vella de Vitòria, i és en aquest sentit que la Seu, com les esmentades, són realment «Notre Dame», a «Nostra Dona Santa Maria» la dedicà qui la va idear, el rei en Jaume I. També ho són les catedrals germanes de Menorca (a Ciutadella) i Eivissa. Algunes catedrals dedicades a Maria ho estan, per exemple, a la Immaculada, com a Espanya les de Conca i la nova de Vitòria i a l’estranger, les de Puebla a Mèxic o la de Lafayette a l’estat nord-americà d’Indiana. Però, la Seu de Mallorca dedicada a Maria, ho està específicament a Maria de l’Assumpció, i aquest és també el cas, a Espanya, de les catedrals de Burgo de Osma, Santander, Jaén, i a l’estranger, Moscou a Rússia, Dubrovnik a Croàcia, Plock a Polònia, Chartres a França o Cuernavaca a Mèxic. La festa titular se celebra a la Seu dia 15 d’agost, i és celebrada iconogràficament amb les dues versions tradicionals del misteri: la de la dormició en el Llit de la Mare de Déu al centre, prop del portal Major, i la de l’assumpta al cel al centre alt de la façana principal.

La entrada Catedral de l’Assumpció se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

Les despeses de la construcció

admin — Fri, 10 Jul 2026 07:00:27 +0000

Si una catedral gòtica és una de les màximes expressions espirituals de l’època en què foren concebudes, si en l’àmbit constructiu és una de les màximes aventures tècniques de l’època en què foren dissenyades, en l’àmbit laboral és una de les màximes empreses logístiques de l’època en què foren construïdes. La distribució laboral i horària podia ser semblant a la d’una gran possessió rural d’antany. Hi tenien el tornall treballadors com calderers, corders, guixers, paraires, picapedrers, fusters, ferrers, teixidors, serradors, torners, llanternes, courers, trencadors de pedra, traginers. Uns feien feina a l’obra, altres a les pedreres, altres traginaven amb bèsties per terra i en vaixells per mar el material extret fins a peu d’obra. També s’havia de pagar gent que organitzava les captes o les despeses o tenia cura de l’interior de la part construïda: el domer (el responsable que estava «de setmana»), el paborde, el baciner, l’arxiver, el custos, el questor de part forana. Rebia alimentació però no nòmina el captiu Jacme, que tenia cura de materials i eines, i com ell hi treballaren alguns altres esclaus reals. El jornal més habitual de l’època era de sol a sol, amb un descans a migdia. Es compraven eines, com càvecs, grues, broques; també productes, com guix, calç, cordes d’espart. Es pagava als propietaris de les pedreres. Es feien regals als treballadors voluntaris: capons i gallines per Nadal, cabrit per Pasqua, ciris per la Candelera.

La entrada Les despeses de la construcció se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

Una catedral que remet a altres

admin — Wed, 10 Jun 2026 07:00:17 +0000

Destaca la similitud entre els contraforts exteriors de les seus de Manresa i Mallorca. Les columnes octogonals de l’interior de la de Mallorca són semblants a les de Santa Maria del Mar de Barcelona. El projecte dissenyat (i no reeixit) els anys vint del segle XX d’unes escales davant el portal del Mirador semblen inspirades en les escales davant el portal major de la catedral de Girona. La façana principal del segle XIX sembla inspirada en la de la catedral italiana d’Orvieto. Sembla que la concepció llombarda d’estil mediterrani guarda relació amb l’església dels dominics de Perpinyà en el convent fundat per Jaume I. El baldaquí de la Sagrada Família evoca el que el mateix Gaudí col·locà a Mallorca. El retaule de Sant Bernat evoca el de l’altar major de Santa Maria de Tarragona. La custòdia de la Seu fou referent a l’hora que el «plater de la Seu» obràs la de Sant Miquel, que és la mateixa en més petita dimensió, i la de Santa Eulàlia. El retaule barroc de l’Assumpció de 1729, a l’altar major, fou referent per al retaule major de Binissalem. Les estàtues jacents de Jaume II i Jaume III recorden la de Sanç de Mallorca a la catedral de Perpinyà i la de Jaume I al monestir de Poblet.

La entrada Una catedral que remet a altres se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

Tira-li floretes

admin — Sun, 10 May 2026 07:00:13 +0000

Més que tirar-li cossetes, floretes li han tirat, i aquí hi ha flors i autors. «Una gran flor en el jardí de la humanitat» de Santiago Rusiñol. «Un enorme reliquiari d’or vell» de Lluís Codet. «Tità de corpulència pètria» de Pere Antoni Matheu. «Caprici de pedra» de Baltasar Coll .«Orgue de pedra» de Pierre Lavedan. «Un avió de pedra» de Jorge Luis Borges. «Sublim conjunció de pedra i vol» de Manuel R. Fernández Panero. «L’arca santa més imponent que pugui existir sobre la terra» de Santiago Russiñol. «Una gran nau almirall» de Gaspar Melchor de Jovellanos. «Catedral que canta el Tedèum» de Costa i Llobera. «Mai l’art gòtic no es manifestà més expressiu» de Gaston Vuillier. «El major espai amb la menor quantitat de pedra» de Miquel dels Sants Oliver. «La Seu geganta té portals harmoniosos plens d’ombra acollidora i olors solemnials» de Guillem Nadal. «Senyora de les aigües que s’ha adormit en so de Reina dins el bres de la murada» de Felip Guasp. «Nuesa i austeritat donen al temple majestat i grandesa que impressionen l’ànima, com arrancant-la de del terra i apropant-la al cel» d’Àngel Ruiz i Pablo. «Oberta a l’horitzó de la badia, l’ànim suspèn i extasia» de Joan Alcover. «S’ha de mirar la Seu com que es mira un joiell: per fora i per dins» (Lluís Ripoll). Malgrat que inacabada, així la veié Anselm Turmeda: «La Seu noble, excel·lent.»

La entrada Tira-li floretes se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

Prenent mides

admin — Fri, 10 Apr 2026 07:00:51 +0000

L‘anomenada Catedral de l’espai ocupa una àrea de 6.600 m² amb un volum de 160.000 m³, publicacions distintes coincideixen en afirmar que podria donar acollida a 18.000 persones. Té 109,40 m de llargària (que és la suma dels 9,43 m de la capella de la Trinitat, els 24,45 m de la capella Reial i els 75,52 m de la nau central). Té una amplària de 39,46 m (que és la suma de 19,40 de la nau central i de 10,03 de les naus laterals). Té una alçada de 43,74 m a la nau central (sols superada per la catedral de Milà de 45 m i la de Beauvais de 48 m) i 30,17 m a les dues naus laterals. L’alçada de les capelles laterals és de 16,28 m. L’alçada del campanar és de 52 m, superada en uns 10 m més per la de les torres centrals de la façana principal. Les 14 columnes, 7 a cada banda, de l’interior tenen una grossor que va des dels 1,49 m de les primeres començant des del presbiteri als 1,68 m de les següents (les de Salamanca tenen 2,28 m i la de Chartres 2,80 m), la distància entre elles és de 7,74 m. La rosassa major té un diàmetre d’11,31 m i, si se li afegeix la rosca motllurada que la tanca perimetralment, s’obté un diàmetre total d’11,85 m (superada pels 12,90 m de la catedral de París i pels 15 m de la d’Estrasburg).

La entrada Prenent mides se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

La dama paredada

admin — Tue, 10 Mar 2026 08:00:49 +0000

La dama paredada és Elisabet Safortesa i Gual-Desmur que, vídua i desconhortada, demanà al Capítol la concessió d’un reduït racó incomunicat per passar en oració la resta dels dies que li quedaven per viure, i on morí, després de 13 anys, el 16 de novembre de 1589. La sol·licitud reiteradament formulada fou acceptada, segons que consta a les actes capitulars de 21 de març i 7 d’abril de 1576. La seva estança estigué a la façana marítima, al costat de la capella del Santíssim. Una vegada dedins, inclusa intra parietes, va manar tapar la porta per on havia entrat i que es deixàs sols una petita obertura per on se li administraria l’aliment diari imprescindible, i de part de l’interior del temple se li va obrir una finestreta que emprà a les hores de pregària. Elisabet fou companya íntima de santa Catalina Tomàs, a qui ensenyà les primeres lletres. L’emparedament de persones religioses amb alt sentit de la pietat penitencial fou molt conegut a l’Edat Mitjana en murs de catedrals i monestirs, una decisió extrema amb greus carències higièniques. En consten casos a Astorga, Jaén, València, Còrdova, i els que recullen, al segle XVI, les actes capitulars de la catedral de Conca. Víctor Hugo en descriu alguns altres casos a la novel·la Notre Dame de Paris, de 1831.

La entrada La dama paredada se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.

La rosa més enorme que ha florit

admin — Tue, 10 Feb 2026 08:00:12 +0000

La rosassa major, «ull del gòtic», o «O de la Seu», des del segle XIV va resistint molts atacs (tempesta el 1857, llamp el 1906, bomba el 1936), tot mantenint el qualificatiu de «joia arquitectònica» per tres motius. El primer, les proporcions de la traça, recordem el vers del poema que Costa i Llobera dedica a la Seu «sots la rosa més enorme que ha florit l’art ogival». El segon, el ric simbolisme que conté: ella és, per una part, l’«stella matutina» de la lletania, l’estrella que a l’alba ja guaita, és la primera llum que, com Maria, anuncia el Sol de justícia que naixerà; i, per altra part, la rosassa és, per la seva forma circular, símbol de l’«unum versus» (uni-versitat), en la qual totes les parts es dirigeixen cap a l’U aglutinador, el centre del cercle, indicant que com més cada persona s’aproxima al Déu U més pròxim s’està fent de tots els homes. El tercer motiu, els jocs florals que a més de 30 m del sòl ofereix al que li dedica atenció encalmada, el més evident joc geomètric és l’estrella de sis puntes o estrella de David, i després anar sumant fins al nombre 1.115 les peces de vidre, i esbrinar la trama de nervis de 24 triangles (12 dels quals, equilàters), tot anotant els colors groc, vermell, blau, verd, i descobrir que les flors són grogues, però la central és vermella.

La entrada La rosa més enorme que ha florit se publicó primero en Blog Catedral de Mallorca.