Si una catedral gòtica és una de les màximes expressions espirituals de l’època en què foren concebudes, si en l’àmbit constructiu és una de les màximes aventures tècniques de l’època en què foren dissenyades, en l’àmbit laboral és una de les màximes empreses logístiques de l’època en què foren construïdes. La distribució laboral i horària podia ser semblant a la d’una gran possessió rural d’antany. Hi tenien el tornall treballadors com calderers, corders, guixers, paraires, picapedrers, fusters, ferrers, teixidors, serradors, torners, llanternes, courers, trencadors de pedra, traginers. Uns feien feina a l’obra, altres a les pedreres, altres traginaven amb bèsties per terra i en vaixells per mar el material extret fins a peu d’obra. També s’havia de pagar gent que organitzava les captes o les despeses o tenia cura de l’interior de la part construïda: el domer (el responsable que estava «de setmana»), el paborde, el baciner, l’arxiver, el custos, el questor de part forana. Rebia alimentació però no nòmina el captiu Jacme, que tenia cura de materials i eines, i com ell hi treballaren alguns altres esclaus reals. El jornal més habitual de l’època era de sol a sol, amb un descans a migdia. Es compraven eines, com càvecs, grues, broques; també productes, com guix, calç, cordes d’espart. Es pagava als propietaris de les pedreres. Es feien regals als treballadors voluntaris: capons i gallines per Nadal, cabrit per Pasqua, ciris per la Candelera.
Les despeses de la construcció
