A un costat hi ha la comunicació de la vella política vehiculada als mitjans tradicionals, i que avui es caracteritza per: 1) l’atac immisericordiós a l’adversari; el qui no pensa igual és peça a abatre, i tant de temps dedicat a criticar l’altre impedeix dedicar-hi temps a l’autocrítica, 2) la sobreactuació de la burla; no sols s’ataca, sinó que s’humilia, i la voluntat d’humiliació descarta l’educació i el respecte.
A l’altre extrem, la nova política vehiculada per les noves xarxes socials, la que es caracteritza per: 1) la brevetat, i en aquesta brevetat no hi ha lloc per a més substància, i ja que la substància és poca cal condimentar-la amb sal i acudit, 2) l’efímer, res dura ni deu durar més enllà del que dura un bufada; tot whatsapp crida ser reemplaçat ràpidament per un altre, no hi ha lloc per a matisos. I tu, ni segueixes els vells polítics perquè en les seves declaracions llargues amb ideologia no t’han aportat res, ni segueixes els joves polítics perquè en les seves declaracions breus tampoc no t’han aportat res.
I en el mig de les dues polítiques -la vella i la nova- trobes buit, no virtut.
