Li agrada la música a la Seu. En les seves tres grans manifestacions: la música cantada, la musica callada i la música orquestrada, val a dir, la coral, la del silenci, i la instrumental. El gran instrument de les esglésies cristianes és sens dubte l’orgue. A la Seu...
Sant Gregori el Gran (540-604), monjo i Papa, el primer que emprà el títol de “servus servorum Dei”, del qual aquests dies (3 set.) hem celebrat la seva festa és un referent històric en el camp del que avui s’anomena governança. Certament la seva proposta no neix del no-res; hi ha precedents insignes com són Cebrià, Ambròs, Crisòstom, Jeroni i Benet (són els que esmenta Foucault, que és el qui l’ha elevat a la categoria de referent històric).
La Seu té, com tantes altres en el món catòlic, com a titular la Mare de Déu, a Maria verge estan dedicades les catedrals de París, Madrid (Almudena), Màlaga, Lleida, Burgos, també la catedral vella de Vitòria, i és en aquest sentit que la Seu, com les esmentades, són...
Si una catedral gòtica és una de les màximes expressions espirituals de l’època en què foren concebudes, si en l’àmbit constructiu és una de les màximes aventures tècniques de l’època en què foren dissenyades, en l’àmbit laboral és una de les màximes empreses...
Destaca la similitud entre els contraforts exteriors de les seus de Manresa i Mallorca. Les columnes octogonals de l’interior de la de Mallorca són semblants a les de Santa Maria del Mar de Barcelona. El projecte dissenyat (i no reeixit) els anys vint del segle XX...
Més que tirar-li cossetes, floretes li han tirat, i aquí hi ha flors i autors.
L‘anomenada Catedral de l’espai ocupa una àrea de 6.600 m2 amb un volum de 160.000 m3, publicacions distintes coincideixen en afirmar que podria donar acollida a 18.000 persones. Té 109,40 m de llargària (que és la suma dels 9,43 m de la capella de la Trinitat, els...
La dama paredada és Elisabet Safortesa i Gual-Desmur que, vídua i desconhortada, demanà al Capítol la concessió d’un reduït racó incomunicat per passar en oració la resta dels dies que li quedaven per viure, i on morí, després de 13 anys, el 16 de novembre de 1589. La sol·licitud reiteradament formulada fou acceptada, segons que consta a les actes capitulars de 21 de març i 7 d’abril de 1576. La seva estança estigué a la façana marítima, al costat de la capella del Santíssim.
La rosassa major, «ull del gòtic», o «O de la Seu», des del segle XIV va resistint molts atacs (tempesta el 1857, llamp el 1906, bomba el 1936), tot mantenint el qualificatiu de «joia arquitectònica» per tres motius
D’on vingueren les pedres de la Seu? La Seu fou construïda amb marès, una pedra calcària composta principalment per restes del fons marí, i molt apte per a la construcció tant a causa de la facilitat de l’extracció com de l’aptitud per a la conservació. Aquest...
Blog oficial de la Catedral de Mallorca, subscriu-te al nostre butlletí de notícies per a rebre l’actualitat de la Seu i els seus esdeveniments.