OPINIÓ

De qui es parla, amb qui es parla

11/11/2022 | 0 comments

Ben Gurion digué un dia a Martin Buber: “Professor Buber, ¿com és que vós creieu en Déu?”. Buber respongué: “Si es tractava d’un Déu de qui podem parlar, jo tampoc no hi creuria; com que es tracta d’un Déu a qui podem parlar, hi crec”. Aquesta diferència és la que hi ha entre ideologia i fe.

No mai a la fe s’hi arriba per inèrcia, sempre és per opció. És ver que un pot ser iniciat a una creença des de la infantesa, però, si viu alguns anys, arribarà un moment que la pregunta per Déu o no-Déu es farà inevitable i, per tant, també, la resposta. Jo som un d’aquells que fou batejat abans de tenir ús de raó, però continuo cristià havent fet ús de la raó, val a dir, fent passar la fe pel torn del plantejament, el dubte, la crisi, i la decisió. I perquè em confés creient em consider un subjecte de risc, atès que la fe és una qüestió de confiança, i tota fiança comporta una aventura. Té semblança no poca amb l’enamorament i fer vida amb la persona estimada. Són experiències que uneixen, al cinquanta per cent, risc i encant. Amb tot, i confirmat per l’experiència, és tant l’encant, que el risc es viu en un discret i molt suportable segon pla.

Potser també t’interessa…

Uns altres cristians

Uns altres cristians

Vull evocar el cas d’una persona que desplegà la seva espiritualitat d’una forma prou atípica, el de la francesa Simone Weil (1909-1943), la qual, a moltíssims i també a mi, m’ha captat l’interès i l’admiració. Dona paradoxal, igual va...

Veure més
Contra la llibertat religiosa

Contra la llibertat religiosa

El tren d’aquest escrit circularà per aquests dos raïls: un, l’article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans que reconeix el dret a la llibertat religiosa, i l’altre, els informes dels estudis estadístics oferts per l’associació...

Veure més
Les músiques dels campanars

Les músiques dels campanars

Bones són les orquestres, els orgues i les corals. Però no esgoten el que és la música del món. Hi ha altres sons que són bons i donen gust d’escoltar. No és música de la bona, la que escoltam quan ens acostam a la mar i les ones van...

Veure més