Mai he oblidat el meu vell professor de filosofia a l’hora de pronunciar la seva gran sentència: “Saber és saber distingir”. Una de les tasques avui més urgents de l’educador de fills o alumnes és la de denunciar una sèrie d’identificacions que, amb tanta abundància de consens com manca de rigor, van configurant la cultura estàndard.
Aporto vuit punts. Un, identificar rapidesa amb eficàcia; doncs no, una masticació ràpida no és identificable amb un menjar salutífer. Dos, identificar còmode amb útil; doncs no, és més còmoda la gresca que la tasca, però no de més profit. Tres, identificar “passar-ho bé” amb “ser feliç”: doncs no, la felicitat no passa tan veloç. Quatre, identificar “ara sé” amb “demà em servirà” en comptes d’identificar “he après a aprendre” amb “em servirà en el futur”. Cinc, identificar “viure amb més” amb “viure bé” ja que no és el mateix tinença que gaudi. Sis, identificar ser bo amb ser ximple; doncs no, el bo pot no ser guerrer, però no és cec ni submís. Set, identificar barat amb econòmic; doncs, no, per experiència. Vuit, identificar valentia amb no tenir por; doncs no, valent és qui fa el que ha de fer malgrat la por.
