OPINIÓ

  1. Inicio
  2. Opinió
  3. Elogi del segon

Elogi del segon

10/06/2023 | 0 comments

Perquè del primer, s’escriuen constantment elogis, que de vegades són justos. No seré jo qui els reprovi, però avui em dóna a mi que els segons no compten amb elogis merescuts. Parlo del segon en la seva doble accepció: els que a la fila espacial van darrere del primer i els que a la llista cronològica succeeixen el primer i que sovint se’ls anomena “segons”.

Penso que, en moltes ocasions, és de justícia estricta elogiar-los en veu alta i en públic. Perquè, a veure, quan un líder polític rep al final de la seva al·locució una forta ovació, qui és més mereixedor de l’ovació, el polític que el va pronunciar o el funcionari que el va redactar? El primer alcalde o el primer rector del lloc, per haver posat la primera pedra de la municipalitat o de l’església, sempre seran citats en totes les ressenyes històriques que s’imprimeixin, però bé podria succeir que els que immediatament els van substituir – els segons –, els que van haver d’aixecar, a excepció de la primera, totes les altres pedres i fins i tot pagar els deutes que va deixar el primer per la compra del solar, mai no siguin citats ni recordats. En fi, els primers a la crònica no sempre són els primers en mèrits. Tampoc els mal anomenats “segons” són els segons en valor.

Potser també t’interessa…

Prenent mides

Prenent mides

L‘anomenada Catedral de l’espai ocupa una àrea de 6.600 m2 amb un volum de 160.000 m3, publicacions distintes coincideixen en afirmar que podria donar acollida a 18.000 persones. Té 109,40 m de llargària (que és la suma dels 9,43 m de la...

Veure més
La dama paredada

La dama paredada

La dama paredada és Elisabet Safortesa i Gual-Desmur que, vídua i desconhortada, demanà al Capítol la concessió d’un reduït racó incomunicat per passar en oració la resta dels dies que li quedaven per viure, i on morí, després de 13 anys, el 16 de novembre de 1589. La sol·licitud reiteradament formulada fou acceptada, segons que consta a les actes capitulars de 21 de març i 7 d’abril de 1576. La seva estança estigué a la façana marítima, al costat de la capella del Santíssim.

Veure més