OPINIÓ

  1. Inicio
  2. Opinió
  3. El darrer viatge

El darrer viatge

10/11/2023 | 0 comments

Totes les cultures han concebut l’existència humana com a viatge. Quan el subjecte sedentari passa a subjecte nòmada, comença per deixar un territori, amb la il·lusió posada a assolir, per fi, un paradís. La pregunta clau és cap a on dirigir-se. Com tants altres companys, jo he arribat, en el transcurs de la meva vida, a llocs desitjats que van ser ciutats, grutes, oceans o altituds, dels quals sempre vaig sortir complagut. Passen els anys, i on estic ara arribant és a mi mateix, i és en aquest mi mateix on ara molt perviu i pernocta. És en la meva mateixa “mismitat” que se’m van dispensant plaers inusitats: olorar com a placenta de mare, sentir oscil·lacions de líquid amniòtic, percebre nits i somnis que van antecedir a la meva llum.

El que em reporta una sensació fins ara no imaginada: a mesura que m’apropo al final de la meva vida, m’estic acostant a l’inici. Com si en els fruits vinguessin agafades les arrels, com si agonia i òvul es convoquessin, o epíleg i pròleg s’acaronessin, o sembra i sega em convidessin al seu casament. Intueixo que el viatge de la vida no té estació terminal, és impossible baixar de la vida; com si apagar no fos diferent de reiniciar, com si morir no fos res més que néixer de nou; com si qui em va llançar al món fos el mateix que m’espera en abraçada.

Potser també t’interessa…

Prenent mides

Prenent mides

L‘anomenada Catedral de l’espai ocupa una àrea de 6.600 m2 amb un volum de 160.000 m3, publicacions distintes coincideixen en afirmar que podria donar acollida a 18.000 persones. Té 109,40 m de llargària (que és la suma dels 9,43 m de la...

Veure més
La dama paredada

La dama paredada

La dama paredada és Elisabet Safortesa i Gual-Desmur que, vídua i desconhortada, demanà al Capítol la concessió d’un reduït racó incomunicat per passar en oració la resta dels dies que li quedaven per viure, i on morí, després de 13 anys, el 16 de novembre de 1589. La sol·licitud reiteradament formulada fou acceptada, segons que consta a les actes capitulars de 21 de març i 7 d’abril de 1576. La seva estança estigué a la façana marítima, al costat de la capella del Santíssim.

Veure més