El tren d’aquest escrit circularà per aquests dos raïls: un, l’article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans que reconeix el dret a la llibertat religiosa, i l’altre, els informes dels estudis estadístics oferts per l’associació “Ajuda a l’església necessitada”, fundada el 1947 a Bèlgica, que tingué l’objectiu d’ajudar als catòlics alemanys dispersos a causa de la II Guerra Mundial i ara el té estès a tots els cristians perseguits.
Dels 196 països del món, 62 violen el dret a la confessió cristiana, 26 dels quals ho fan per via de persecució i 36 per via de discriminació. Es tracta de països de governs autoritaris, altres d’extremistes islàmics, quatre de grups nacionalistes ètnics-religiosos. Si passam del nombre d’estats al de persones, els resultats són espantosos, els que viuen amb manca de llibertat religiosa sumen 5.200 milions; com ho és el tant per cent de cristians que ara viuen en règims de persecució: el 27% .
Com resultats d’aquesta situació repressiva, aquests dos: A Líban, fa 70 anys els cristians constituïen el 60% de la població i avui, el 5%. A Síria, abans de la guerra de 2010 hi havia 560.000 famílies cristians, actualment n’hi ha 140.000. I a Europa, què passa? Europa no es permet el terme “persecució”, i s’ha inventat el de “cristofòbia”.
