OPINIÓ

Contra la llibertat religiosa

11/01/2023 | 0 comments

El tren d’aquest escrit circularà per aquests dos raïls: un, l’article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans que reconeix el dret a la llibertat religiosa, i l’altre, els informes dels estudis estadístics oferts per l’associació “Ajuda a l’església necessitada”, fundada el 1947 a Bèlgica, que tingué l’objectiu d’ajudar als catòlics alemanys dispersos a causa de la II Guerra Mundial i ara el té estès a tots els cristians perseguits.

Dels 196 països del món, 62 violen el dret a la confessió cristiana, 26 dels quals ho fan per via de persecució i 36 per via de discriminació. Es tracta de països de governs autoritaris, altres d’extremistes islàmics, quatre de grups nacionalistes ètnics-religiosos. Si passam del nombre d’estats al de persones, els resultats són espantosos, els que viuen amb manca de llibertat religiosa sumen 5.200 milions; com ho és el tant per cent de cristians que ara viuen en règims de persecució: el 27% .

Com resultats d’aquesta situació repressiva, aquests dos: A Líban, fa 70 anys els cristians constituïen el 60% de la població i avui, el 5%.  A Síria, abans de la guerra de 2010 hi havia 560.000 famílies cristians, actualment n’hi ha 140.000. I a Europa, què passa? Europa no es permet el terme “persecució”, i s’ha inventat el de “cristofòbia”.

Potser també t’interessa…

Uns altres cristians

Uns altres cristians

Vull evocar el cas d’una persona que desplegà la seva espiritualitat d’una forma prou atípica, el de la francesa Simone Weil (1909-1943), la qual, a moltíssims i també a mi, m’ha captat l’interès i l’admiració. Dona paradoxal, igual va...

Veure més
Les músiques dels campanars

Les músiques dels campanars

Bones són les orquestres, els orgues i les corals. Però no esgoten el que és la música del món. Hi ha altres sons que són bons i donen gust d’escoltar. No és música de la bona, la que escoltam quan ens acostam a la mar i les ones van...

Veure més
Canvi de fascinacions

Canvi de fascinacions

Un va tornant gran i ja no és el mateix. Alguna cosa profunda es canvia. Per exemple, es van canviant les fascinacions. En el meu cas, aquestes: Una, ja em fascina més la llum que el sol; clar que sé que el sol és l'estel fulgurant, però...

Veure més