OPINIÓ

  1. Inicio
  2. Opinió
  3. Elogi del segon

Elogi del segon

10/06/2023 | 0 comments

Perquè del primer, s’escriuen constantment elogis, que de vegades són justos. No seré jo qui els reprovi, però avui em dóna a mi que els segons no compten amb elogis merescuts. Parlo del segon en la seva doble accepció: els que a la fila espacial van darrere del primer i els que a la llista cronològica succeeixen el primer i que sovint se’ls anomena “segons”.

Penso que, en moltes ocasions, és de justícia estricta elogiar-los en veu alta i en públic. Perquè, a veure, quan un líder polític rep al final de la seva al·locució una forta ovació, qui és més mereixedor de l’ovació, el polític que el va pronunciar o el funcionari que el va redactar? El primer alcalde o el primer rector del lloc, per haver posat la primera pedra de la municipalitat o de l’església, sempre seran citats en totes les ressenyes històriques que s’imprimeixin, però bé podria succeir que els que immediatament els van substituir – els segons –, els que van haver d’aixecar, a excepció de la primera, totes les altres pedres i fins i tot pagar els deutes que va deixar el primer per la compra del solar, mai no siguin citats ni recordats. En fi, els primers a la crònica no sempre són els primers en mèrits. Tampoc els mal anomenats “segons” són els segons en valor.

Potser també t’interessa…

Metàstasi conceptual

Metàstasi conceptual

Metàstasi és una paraula que prové de dos mots grecs que signifiquen  desplaçament i enllà, al·ludint la malaltia d’una part del cos que es desplaça a una altra i s’estén fins a un punt que fa difícil destriar la part del cos que resta immune i la que està colpida.

Veure més
Preocupen prou…

Preocupen prou…

Els nins que no juguen, els universitaris que no llegeixen, els joves que conten batalles i els vells que no conten històries, els progressistes que no evolucionen, els braus que no envesteixen, …

Veure més
Com distribuir les llàgrimes

Com distribuir les llàgrimes

El problema no és plorar perquè motius per plorar, en el món, n’hi ha a balquena. El problema és semblant a la pregunta que es formulava el poeta John Donne: per qui volten les campanes. El tema no és que les campanes voltin sinó per qui han de voltar, el tema no són les llàgrimes sinó per qui les hem de vessar.

Veure més