Resulta confortable tota harmònica correspondència entre pregunta i resposta. Tenir resposta a pregunta que un no es fa és esterilitat, tenir pregunta a la que cap resposta calma és desesperació. El millor consisteix en quadrar una i altra.
La gran pregunta que interpel·la l’home té el nom de desig. L’humà és el gran animal del desig, perquè desitja sempre i ho desitja tot. La millor resposta a aquest desig rep nom d’esperança ja que quan un humà espera reeixir el seu desig queda complagut. En el suposat cas que l’home esperés poc, la resposta adient al desig seu es nomenaria “obtenció” atès que lo poc acostuma ser obtingut. Però si el desig que li belluga al cor és el desig del tot, la resposta té per nom “esperança”.
Mai no agrairé suficientment l’haver conegut el cristianisme i de ser-ne avui seguidor. El missatge cristià és, per a mi, la instància, coneguda ferm i contrastada prou, que més harmonia m’ha proporcionat entre la pregunta més fonda que li faig a la vida i la resposta més convincent que se m’ha estat atorgada. Es tracta d’un aconseguit agermanament entre el desig de totalitat i l’esperança de plenitud.
