Els nins que no juguen, els universitaris que no llegeixen, els joves que conten batalles i els vells que no conten històries, els progressistes que no evolucionen, els braus que no envesteixen, els crítics que no s’autocritiquen, els profetes que s’anuncien a ells mateixos, els tradicionalistes que no tenen arrels, els demòcrates que ignoren el bé comú, els creients que no llegeixen les Escriptures, els sincers que no es desnuen i els hipòcrites que es maquillen, els coloms que no són senzills i les serpents que no enverinen, els feliços que no xiulen, els magres que dejunen, els qui paguen abans de repassar el compte, els humans que no són lliures i els lliures que no es comprometen, els qui s’exciten sense cos i els qui desitgen sense subjecte, els qui pretenen dir la darrera paraula sense haver-se assabentat de la primera, els que compren jocs al fills i no juguen després amb els fills, els qui pregunten sense atendre la resposta, els funcionaris que no funcionen i els qui odien tot el que funciona, els qui consumeixen sexe sense crear estima, els qui no distingeixen entre erudit i savi, ni entre bo i bobo, ni entre ser orgullós i ser digne.
Els instruments de l’orquestra
Li agrada la música a la Seu. En les seves tres grans manifestacions: la música cantada, la musica callada i la música orquestrada, val a dir, la coral, la del silenci, i la instrumental. El gran instrument de les esglésies cristianes és...
