Aquesta és la trucada de l’interior, i hi vull donar resposta. Almenys ho intentaré. Quan dic interior, em refereixo a l’interior de mi mateix. I quan dic totalitat, m’estic referint a la meva identitat. Tinc la meva il·lusió posada no només a resetejar el meu disc dur personal, sinó a formatar-lo. Esmenar la totalitat d’una llei és no admetre la que es presenta i proposar-ne una alternativa.
El sistema operatiu que regia les meves actituds estava molt cenyit al jo. No és aquest el sistema que m’ha de seguir regint. El centre d’interès no vull que sigui l’ego sinó l’alter, no l’egoisme sinó l’alteritat, no jo sinó el proïsme. Per anys se’m va dir allò de “la caritat ben entesa comença per un mateix”, i em va agradar tant aquest començament que m’hi vaig quedar, en l’amor a mi mateix. Estic volent instal·lar al meu ordinador un altre sistema operatiu, el de “la caritat ben entesa comença pel proïsme”. El pa feliç no és el pa que es menja sol, sinó el que es comparteix amb tothom; no és mai el pa meu, sinó el pa nostre.
També l’Estat hauria de formatar el disc dur. El benestar ciutadà hauria de ser el primer amor. A l’individu i a l’Estat, la solidaritat ha de prevaler sobre el poder.
