Algú em va dir: “El que es guarda un elogi es queda amb alguna cosa”.

Quan un semblant nostre es mereix un elogi no li ho neguem.

Un merescut elogi no és una adulació. L’adulació és una mentida, encara que estigui revestida de cel·lofan. Un merescut elogi, en canvi, és un degut acte de generositat que no hem de negar a ningú.

No ens quedam egoistament amb alguna cosa que no és nostre.

Si algú es mereix un elogi no li ho neguem. Seria una gasiveria imperdonable.

Cada vegada que neguem un elogi merescut a algú ens quedam amb alguna cosa que no és nostre.

I el que es queda amb alguna cosa que no és seva, obra injustament i es torna raquític i aferrat.

Siguem generosos amb els elogis que uns altres es mereixen i no caiguem mai en el vici de l’adulació.

Elogi merescut, sí. Adulació, no.

Artícle 483 de la columna “Punto ètic” publicat en el diari Última Hora del dijous, día 14 d’octubre de 2021, pàg. 28.