OPINIÓ

  1. Inicio
  2. Opinió
  3. La tesi i el misteri

La tesi i el misteri

10/07/2023 | 0 comments

És cert que en els primers anys de la meva existència vaig circular sobre un monopatí. Però no ha estat aquest el mode posterior de transport; va ser el de la moto de dues rodes o el del tren de dos rails; alguna semblança té amb la manera com ha circulat la meva vida adulta: els meus dos rails vitals han estat cap i cor, argumentar i sentir.

En l’àmbit de la raó, em vaig moure sobre dos rails: pensar i preguntar; procurava pensar pel meu compte i preguntar a un altre el què no arribava a entendre. A l’altre àmbit, el de l’experiència, també dos rails van sostenir les meves trajectòries: l’estimar i l’admirar (la dualitat d’Albert Camus); procurava estimar qui veia i admirar qui s’ho mereixia. I així es podria resumir el període actiu de la meva vida: el meu cervell perseguint trobar explicació a tot i el meu cor, trobar relació amb tothom.

Ara el meu temps, per jubilar, és diferent, i un altre és el meu projecte. Ara la meva fletxa ja no apunta a la collita d’afectes confortables ni a les conclusions de tesis rotundes, sinó al misteri. Misteri no és un no coneixement, sinó una altra via del conèixer; no persegueix la solució, sinó el sentit. En mi, misteri no és allò que se’m nega i amaga, sinó allò que m’abdueix i engrandeix.

Potser també t’interessa…

Metàstasi conceptual

Metàstasi conceptual

Metàstasi és una paraula que prové de dos mots grecs que signifiquen  desplaçament i enllà, al·ludint la malaltia d’una part del cos que es desplaça a una altra i s’estén fins a un punt que fa difícil destriar la part del cos que resta immune i la que està colpida.

Veure més
Preocupen prou…

Preocupen prou…

Els nins que no juguen, els universitaris que no llegeixen, els joves que conten batalles i els vells que no conten històries, els progressistes que no evolucionen, els braus que no envesteixen, …

Veure més
Com distribuir les llàgrimes

Com distribuir les llàgrimes

El problema no és plorar perquè motius per plorar, en el món, n’hi ha a balquena. El problema és semblant a la pregunta que es formulava el poeta John Donne: per qui volten les campanes. El tema no és que les campanes voltin sinó per qui han de voltar, el tema no són les llàgrimes sinó per qui les hem de vessar.

Veure més