És cert que en els primers anys de la meva existència vaig circular sobre un monopatí. Però no ha estat aquest el mode posterior de transport; va ser el de la moto de dues rodes o el del tren de dos rails; alguna semblança té amb la manera com ha circulat la meva vida adulta: els meus dos rails vitals han estat cap i cor, argumentar i sentir.
En l’àmbit de la raó, em vaig moure sobre dos rails: pensar i preguntar; procurava pensar pel meu compte i preguntar a un altre el què no arribava a entendre. A l’altre àmbit, el de l’experiència, també dos rails van sostenir les meves trajectòries: l’estimar i l’admirar (la dualitat d’Albert Camus); procurava estimar qui veia i admirar qui s’ho mereixia. I així es podria resumir el període actiu de la meva vida: el meu cervell perseguint trobar explicació a tot i el meu cor, trobar relació amb tothom.
Ara el meu temps, per jubilar, és diferent, i un altre és el meu projecte. Ara la meva fletxa ja no apunta a la collita d’afectes confortables ni a les conclusions de tesis rotundes, sinó al misteri. Misteri no és un no coneixement, sinó una altra via del conèixer; no persegueix la solució, sinó el sentit. En mi, misteri no és allò que se’m nega i amaga, sinó allò que m’abdueix i engrandeix.
