En contra de la tesi d’Oswald Spengler que sostenia que totes les cultures es regien pel mateix procés (naixien, creixien, florien i morien), Arnold J. Toynbee va sostenir que qualsevol cultura pot variar el curs si és capaç d’oferir una resposta creativa a l’estímul conflictiu que se li presenta. Qui s’alçarà amb la resposta creativa? L’autor britànic del famós “Estudi de la història” respon: s’alçarà la cultura que compti amb una “minoria creativa”. Benet XVI ho va entendre així: “en una societat postcristiana, el futur de la fe catòlica dependrà de la capacitat de l’Església de convertir-se en contracultura, a partir de minories creatives que visquin i comuniquin els ideals del missatge”.
Si fos així, l’església contemporània no faria cosa diferent de l’església anterior. Sant Benet i els seus monjos (benedictins), al segle V-VI, van aconseguir neutralitzar la decadència de l’Imperi i van conservar l’alta cultura als seus escriptoris, van renovar la vella agricultura als seus camps i la litúrgia als seus oratoris. I al segle XII-XIII, San Francisco i Santo Domingo amb les minories dels seus frares (franciscans i dominics) van renovar l’Església sencera del seu temps des de les arrels. L’Església de Mallorca no s’ha de preocupar tant per aconseguir el manteniment de les seves estructures seculars com per provocar el sorgiment de “minories creatives” de sentit i d’esperança.
