Tots els grans col·lectius humans que han tingut pes i que han durat en el temps han tingut les vicissituds històriques. Hi ha una branca del saber que es diu Filosofia de la història (que no Història de la filosofia), i de la qual l’italià Vico, l’alemany Hegel, el britànic Toynbee, el nord-americà Niebuhr han estat grans cultivadors; han concebut la història com a itinerància de contrastos.
Molts grups humans han experimentat el pas del pòdium al cadafal i viceversa, sent retinguts intermitentment com a triomfadors i influents i com a víctimes i cancel·lats. En el cas concret del grup cristià, la seva història enregistra tres situacions diferents: situació de seguidors (de Jesús), de perseguidors (d’heretges), de perseguits (els màrtirs). Potser ja no hi ha perseguidors d’heretges, però encara hi ha perseguits per ser creients.
Un informe recent de l’organització internacional Open Doors revela que més de 360 milions de cristians han patit persecució a tot el món; en el seu darrer “Informe de la Llista Mundial de la Persecució” assenyala que la xifra de cristians perseguits “suposa un augment de 20 milions respecte a l’any passat”, xifra que representa un de cada set cristians al món, el nivell anticristià més alt en els darrers 29 anys; la majoria d’aquests casos s’han donat a Àsia, on 2 cristians sobre 5 són perseguits.
