Resulta confortable tota harmònica correspondència entre pregunta i resposta. Tenir resposta a pregunta que un no es fa és esterilitat, tenir pregunta a la que cap resposta calma és desesperació. El millor consisteix en quadrar una i altra.
Metàstasi és una paraula que prové de dos mots grecs que signifiquen desplaçament i enllà, al·ludint la malaltia d’una part del cos que es desplaça a una altra i s’estén fins a un punt que fa difícil destriar la part del cos que resta immune i la que està colpida.
Els nins que no juguen, els universitaris que no llegeixen, els joves que conten batalles i els vells que no conten històries, els progressistes que no evolucionen, els braus que no envesteixen, …
El problema no és plorar perquè motius per plorar, en el món, n’hi ha a balquena. El problema és semblant a la pregunta que es formulava el poeta John Donne: per qui volten les campanes. El tema no és que les campanes voltin sinó per qui han de voltar, el tema no són les llàgrimes sinó per qui les hem de vessar.
Als més de setanta ja complits, em sap greu haver corregut els camins de pressa i haver perdut així el gaudi de l’entorn, he frisat massa i més he vist paratges que mirat paisatges.
El més difícil del viure és el conviure. Hi ha humans que posen a la convivència molts obstacles, no és que no facin res per posar oli a les relacions, és que posen tones de vinagre. No són muts, són xerraires, freqüentment compulsius, que posen verí a cada mot que surt dels seus llavis. Són militants enfervorits del conflicitivisme.
No només en van. En van i en vénen. Escoltau, si no. Primer, en van, en van molts de prejudicis contra els forasters, els immigrants, els estranys i encara més, si aquests procedeixen de països que nosaltres anomenam “del sud” o del “Tercer Món”. En van moltes de...
Vaig recollir de la vida a vegades mel i vegades fel. Em pensava que era la terra que naturalment les havia produïdes i que jo em limitava a recollir-les. Després he sabut que havia recollit mel o fel perquè jo les havia posades. Quan vaig plantar rosers, roses vaig...
Un sempre ha de procurar llegir els llibres de suprema actualitat. És per aquesta raó que un ha de llegir els clàssics. Els clàssics no són els autors d’ahir. Clàssics són els autors de sempre i, per tant, rabiosament actuals. Alguns texts dels clàssics es troben a...
És la nostra l’època dels supermarkets, de les grans superfícies, dels enormes magatzems. L’època èpica dels supers, dels hipers, i dels megas. No només supermercats d’objectes, de productes. No. Allò més típic i característic de l’actualitat és el supermercat d’idees...
Blog oficial de la Catedral de Mallorca, subscriu-te al nostre butlletí de notícies per a rebre l’actualitat de la Seu i els seus esdeveniments.