Select Page
El darrer viatge

El darrer viatge

Totes les cultures han concebut l’existència humana com a viatge. Quan el subjecte sedentari passa a subjecte nòmada, comença per deixar un territori, amb la il·lusió posada a assolir, per fi, un paradís. La pregunta clau és cap a on dirigir-se. Com tants altres...
El darrer viatge

El gaudi del penúltim

Abans d’estar a les últimes, que suposa trobar-se extremadament malament, se li concedeix a l’humà estar a les penúltimes – que molt sovint coincideix amb trobar-se situat en moments de silenci i solitud. La creença tradicional diu que l’oïda...
El darrer viatge

Mistanàsia

Avui no parlo d’eutanàsia. Parlo de mistanàsia, aquesta que es produeix cada dia a tots els països pobres del món. El terme ja és d’ús comú al vocabulari sanitari del Brasil, d’on és Marcio Fabri do Anjos. Aquest teòleg va posar el seu ull a...
El darrer viatge

Seguidors, perseguidors, perseguits

Tots els grans col·lectius humans que han tingut pes i que han durat en el temps han tingut les vicissituds històriques. Hi ha una branca del saber que es diu Filosofia de la història (que no Història de la filosofia), i de la qual l’italià Vico, l’alemany...
El darrer viatge

La tesi i el misteri

És cert que en els primers anys de la meva existència vaig circular sobre un monopatí. Però no ha estat aquest el mode posterior de transport; va ser el de la moto de dues rodes o el del tren de dos rails; alguna semblança té amb la manera com ha circulat la meva vida...