Joan Bestard
Joan Bauzá
Vam ser la primera generació d'avis que vam haver d'aprendre dels nets: “Toniet, com se baixa l'app del mòbil?”. A l'edat en què el vell savi tocava dir “t'ho explic”, els nets ens diuen “és que no t'assabentes, analfabet”. De nins vam aprendre de la nostra gent gran,...
Mai he oblidat el meu vell professor de filosofia a l'hora de pronunciar la seva gran sentència: “Saber és saber distingir”. Una de les tasques avui més urgents de l'educador de fills o alumnes és la de denunciar una sèrie d'identificacions que, amb tanta abundància...
Va requerir la meva presència. Hi vaig anar prest, va ser a les cinc de la tarda. La vaig trobar, a Establiments, físicament fatal, psíquicament assossegada. Amparo era el seu nom. Per què la meva visita era urgent? Es complia el termini que li havia dictaminat el...
Al segle XIX, Walter Pater va afirmar que totes les arts aspiraven a arribar a la condició de la música. A començaments del segle IX, un monjo anomenat Nicèfor parlava de l'efecte de la música, la més inefable i potser la més directa de les arts, intentant així...
La cultura vigent s’ens ha colat pel cos, calant-nos fins a la medul·la; una lògica fèrria, aclaparadora. El nostre cap està atret per una mena de sil·logisme en espiral, una argumentació encadenada de frases i de consignes, cadascuna d'elles bellíssima i atractiva....
Resulta confortable tota harmònica correspondència entre pregunta i resposta. Tenir resposta a pregunta que un no es fa és esterilitat, tenir pregunta a la que cap resposta calma és desesperació. El millor consisteix en quadrar una i altra.
Metàstasi és una paraula que prové de dos mots grecs que signifiquen desplaçament i enllà, al·ludint la malaltia d’una part del cos que es desplaça a una altra i s’estén fins a un punt que fa difícil destriar la part del cos que resta immune i la que està colpida.
Els nins que no juguen, els universitaris que no llegeixen, els joves que conten batalles i els vells que no conten històries, els progressistes que no evolucionen, els braus que no envesteixen, …
El problema no és plorar perquè motius per plorar, en el món, n’hi ha a balquena. El problema és semblant a la pregunta que es formulava el poeta John Donne: per qui volten les campanes. El tema no és que les campanes voltin sinó per qui han de voltar, el tema no són les llàgrimes sinó per qui les hem de vessar.
Als més de setanta ja complits, em sap greu haver corregut els camins de pressa i haver perdut així el gaudi de l’entorn, he frisat massa i més he vist paratges que mirat paisatges.
Blog oficial de la Catedral de Mallorca, subscriu-te al nostre butlletí de notícies per a rebre l’actualitat de la Seu i els seus esdeveniments.