OPINIÓ

Joan Bestard

Joan Bauzá

El gaudi del penúltim

El gaudi del penúltim

Abans d'estar a les últimes, que suposa trobar-se extremadament malament, se li concedeix a l'humà estar a les penúltimes - que molt sovint coincideix amb trobar-se situat en moments de silenci i solitud. La creença tradicional diu que l'oïda és el darrer sentit que...

Veure més
El gaudi del penúltim

Mistanàsia

Avui no parlo d'eutanàsia. Parlo de mistanàsia, aquesta que es produeix cada dia a tots els països pobres del món. El terme ja és d'ús comú al vocabulari sanitari del Brasil, d'on és Marcio Fabri do Anjos. Aquest teòleg va posar el seu ull a l'etimologia del terme...

Veure més
El gaudi del penúltim

Seguidors, perseguidors, perseguits

Tots els grans col·lectius humans que han tingut pes i que han durat en el temps han tingut les vicissituds històriques. Hi ha una branca del saber que es diu Filosofia de la història (que no Història de la filosofia), i de la qual l'italià Vico, l'alemany Hegel, el...

Veure més
El gaudi del penúltim

La tesi i el misteri

És cert que en els primers anys de la meva existència vaig circular sobre un monopatí. Però no ha estat aquest el mode posterior de transport; va ser el de la moto de dues rodes o el del tren de dos rails; alguna semblança té amb la manera com ha circulat la meva vida...

Veure més
El gaudi del penúltim

Elogi del segon

Perquè del primer, s'escriuen constantment elogis, que de vegades són justos. No seré jo qui els reprovi, però avui em dóna a mi que els segons no compten amb elogis merescuts. Parlo del segon en la seva doble accepció: els que a la fila espacial van darrere del...

Veure més
El gaudi del penúltim

Agradable, per defecte

“Li agradaria convertir-me en el navegador, per defecte?” ens pregunta la pantalla del nostre ordinador. Que bonic resultaria al navegador que, en aquest cas, lluny d'optar aquesta vegada per la virtut, optessis pel defecte: per defecte, passaries a ser client seu! En...

Veure més
El gaudi del penúltim

La fe és un torcebraç

Sempre entre dos focs: creure i no creure. Sempre m’he considerat creient, però sempre he hagut de lluitar la fe. A la fe l’he treballada prou. La fe m’ha estat agradosa (en el sentit de satisfactòria), però no pacífica (en el sentit de quieta). En la meva experiència...

Veure més
El gaudi del penúltim

L’Església, deu canviar?

És una pregunta recurrent entre afiliats i no afiliats a ella. Com tantes altres vegades durant la història, l'Església canviarà; ja als seus inicis, la dels dotze apòstols va haver de canviar quan un nou i original apòstol, Pau, se'ls va incorporar portant creients...

Veure més
El gaudi del penúltim

Uns altres cristians

Vull evocar el cas d’una persona que desplegà la seva espiritualitat d’una forma prou atípica, el de la francesa Simone Weil (1909-1943), la qual, a moltíssims i també a mi, m’ha captat l’interès i l’admiració. Dona paradoxal, igual va aprofundir en terrenys de la...

Veure més
El gaudi del penúltim

La Llei del Cel

Hi ha al món una illa que té una “Llei del Cel”. És l'illa canària de La Palma. És una llei que regula la llum. A La Palma, al cim d'una de les muntanyes, hi ha un important observatori astronòmic. A les seves instal·lacions, el treball comença de nit per la senzilla...

Veure més